TRETS, RESPIRACIÓ I ESTUPIDESA

Un relat de: Jacob de Vinçà
Escapant,
línies creuades,
tots els meus trets
a boca de canó,
focs esvaïts, focs filferrats,
tots els meus neguits
acceleren la meva respiració
i confonen la meva ment.

Es queden a dins,
quedant-se dins,
tots els meus focs,
focs que es fan més alts,
les meves conviccions
alimenten la meva respiració
i alliberen la meva ment.

Si us plau, queda't,
per guarir el meu temps
i per hipotecar el teu,
feu favors sense haver-los demanat,
reglats per lleis que se sostenen en res
i que ningú reconeixerà,
tret per la vostra estupidesa.

Comentaris

  • Gràcies Canela fina[Ofensiu]
    Jacob de Vinçà | 19-11-2020

    La veritat lo del foc és com tu vulguis veure, tampoc vull donar-te una idea preconcebuda, ho pots interpretar com vulguis. De fet el pitjor de tot és quadricular el món i que segueixi avorrint-nos mil milions d'anys més...

  • Canela fina | 19-11-2020 | Valoració: 9

    Aquests focs interns millor deixar-los sortir encara que de vegades ens hem de llençar a l'aigua de cap per apaivagar-los. Foc és ràbia però també desig. M'agrada, gràcies per la bona lectura!

  • Moltes gràcies, Kefas, per comentar[Ofensiu]
    Jacob de Vinçà | 18-11-2020

    No va pas per a tu, és més aviat un text amb certa crítica social i miro d'escriure tot lo polit que puc. Gràcies per el teu temps!

  • Si ho dius per mi..[Ofensiu]
    kefas | 18-11-2020

    ..m'identifico més amb la niciesa, la qualitat de neci, el que no sap el que hauria de saber, decorat amb un toc de ximpleria.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: