Botiga

Ornaré
d' allò més bé l' aparador,
no hi vull ningú a l' interior
és meva la immundícia,
tot hi cap a la botiga .

Se m' escau per fi ser adult,
trobo excuses als errors
soc amic de diplomàcia,
cerco culpes en els altres .

Amagat i hostatge
de la meva presó
personal i privada,
com una rata vella
tinc claus i no surto,
allà fora tinc por .

Dolça primavera ,
quan tu arribes
jo me' n vaig ,
avui sóc pluja de gel
demà seré fulla tendra ,
i d' aquí a poc temps
carn a la brasa .

Desperto
d' una nit llarga i tossuda ,
per veure més que clar
l' obscuritat d' aquest nou dia .

Enrera queden
al túnel de l' oblit,
imatges innocents
que m' enganyen,
diàfanes aigües
que m' omplen de set,
adquirits drets
que mai arriben,
tanta llum de sol
i el desert com aixopluc .

Alçaré el portal
i seré de ben segur,
bell com un estel
net de por i angoixes
llarg d' il·lusions,
amb força d' huracà,
carreter de somnis
i milers de coses més,
hi tinc de tot a la botiga,
fa uns quants anys
que omplo els prestatges .

La pols del camí
m' ha embrutat el rostre,
però, ha fet net el cervell .