Bons, però no beneits

Un relat de: iong txon
Ja fa dos mil·lennis que Jesús va dir aquelles paraules als seus deixebles: que els enviava a donar testimoni del Regne "com ovelles enmig de llops" I va afegir, "Sigueu doncs astuts com les serpents, però candorosos com els coloms" (Mt 10, 16). Els va animar a combinar en llur caràcter en harmonia, dues qualitats en principi oposades. Dit en paraules del Dr. Martin Luther King Jr., els cristians –i jo ho faria extensiu avui als creients en general –haurien de ser "forts d'esperit, però tendres de cor" És una combinació de contraris que no es dóna amb freqüència. Més aviat sospito que molts no-creients i, en particular, els ateus, tenen la percepció que els creients som gent que es deixa entabanar fàcilment, gent supersticiosa. Dit en altres paraules, persones febles d'esperit.

És comprensible i no falten motius per pensar d'aquesta manera. A través de la història de la Providència, el llenguatge emprat per profetes i místics, que ha quedat plasmat a les Escriptures Sagrades de les diferents religions, ha estat un llenguatge molt simbòlic, sovint fins i tot poètic, adaptat a la mentalitat i a la cultura dels pobles a qui s'adreçaven, al seu nivell intel·lectual i espiritual. Els símbols, les paràboles i les revelacions a mitjes han estat inevitables.

Aquest fet deu haver provocat l'escepticisme dels sectors de la població més centrats en els aspectes materials de la vida, també en èpoques anteriors. Però molt especialment a partir dels segles XIX-XX, a causa de l'accelerat desenvolupament dels descobriments científics, s'ha posat de manifest una contradicció entre la veritat que la ciència anava desvelant i la fe basada en una interpretació literal dels dogmes i de les Escriptures.

Igualment, el fonamentalisme religiós de totes les èpoques, la persecució dels científics per part de l'Església catòlica durant l'edat mitjana, i els enfrontaments entre les diferents comunitats o grups religiosos ha representat un testimoni penós d'incoherència i d'intolerància. Era la incapacitat de viure en la pràctica d'acord amb els principis nobles i elevats d'amor al proïsme que la majoria de religions proposen. Fe dogmàtica, intolerància, incoherència són trets característics de les ments tancades o estretes, de la manca de seguretat en els propis principis i de la feblesa d'esperit.

En la mesura que els creients anem professant una fe menys dogmàtica, més oberta i dialogant, i més coherent amb els nostres principis ètics universals, aquesta percepció hauria d'anar canviant. Fe i ciència s'han d'anar revelant no tan sols com a compatibles, sinó com a complementàries per assolir una visió global de totes les dimensions que afecten la vida humana. En aquest sentit, la profusió de fenòmens espirituals que s'està produint amb tendència creixent representa una oportunitat. Penso que molta gent pot arribar a entendre la importància del nostre temps en la història de la Providència, especialment si tenen ocasió de rebre una educació en els Principis i les lleis que governen el Cosmos, mitjançant els quals Déu, el nostre Pare i Mare celestial, està guiant la Seva providència per la restauració de tota la humanitat, a través de la història.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

130 Relats

269 Comentaris

107938 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".




El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni




.