Bones festes...?

Ai las! I quin nas! Com en Cirano si fa o no fa...

Jo, a hores d'ara, encara estic enamorada d'en Cirano, de la pel.lícula en blanc i negre (no recordo els noms dels artistes...he, he , he)

Tinc molts anys però del "coco" no maduro...

Tens una paciència amb mi que ni el "sant Job" que suposo ja saps qui és...

Te'n recordes de mi...!, malgrat TOT!, les impertinències, les inconveniències...(ai no, que són, els inconvenients!)

Quina emoció! Quin bategar del cor! Quin tremolar de la menta! Quin..., (Prou so burra, em dic. A mi, ésclar!)

Total que, tu mateix! Tu t'ho has buscat! No et lliuraràs de mi ni el dia del judici final (Wau!!!)

Nit de l'amor diuen, nit de l'amor. Per els que tenen l'estomàc ben ple si, però pels altres el cor ben fred. No hi ha amor no, no hi ha amor!!

Gràcies pel comentari!!

Yas

estic amarada, embolcallada, corpresa, d'una infinita maaaaaaaaaaaandra, tu veig que no. Felicitats!

Noi, quin poema més clarivident, encertat i real.

Molt be desocarrel:

ets,
un,
crac!

T'agraeixo, emocionadíssima, (no et pots imaginar quant...) la teva exquisida dedicació en animar-me a "penjar-ne més"

N'he penjat tres, ja veus que et faig cas.

Una abraçada immensa, com tot l'espai (ui! Quin mal!!!!)

I... felicitats per un escrit captivador.

I donant-li la raó a la silvia, si que sembles quelcom misteriós´.

Petonassos.

et trobava a faltar!!!!!!
bones festes, home misteriós!!!!
estaré uns dies sense escriure, però quan torni em poso al dia!!!!!
una abraçada!!!!!
Sílvia

que publiquessis!!!!!
Ui! a mi el Nadal no m'agrada massa, veig que és un temps de consumisme sense precedents. I m'agrada fer regals, sí, però quan em surt del cor.
La visió que en fas al teu poema és crítica amb les festes que s'acosten i això m'agrada.

Bé, 101 petonets!!! i segueix publicant!!

Anneta