Bola groga

I llavors se'n va adonar. Totes aquelles boletes de colors significaven alguna cosa. Però què? Seguia sent un misteri per a ell. Amb el dit en va tocar una de groga. Tenia el dit molt gros i per això enlloc de la groga va rebentar-ne una vermella i tres més del mateix color que hi havia al costat. Semblava que la bola groga hagués escapat al seu destí, el destí d'ésser esclafada digitalment. Sense pensar-s'ho dos cops, va tornar a l'atac. La bola groga seguia al mateix lloc, ara acompanyada d'una bola blava allà on havia estat abans la vermella. I una altra vegada per culpa del seu dit massa gros va fallar. Aquest cop la que va rebre va ser la bola blava, que havia agafat el relleu de la vermella. La bola blava i quatre companyes seves del mateix color van desaparèixer a l'acte. El seu lloc va ser cobert per una bola groga, que ara feia companyia a la bola groga objectiu del dit gros. Les boles grogues s'havien unit i feien la sensació d'haver-se ajuntat per defendre's del malvat dit. Ara sí que no fallaré, va pensar. Era difícil fallar, doncs totes les boles que encerclaven la bola groga eren també grogues, i com si es tractés d'una ironia, això les feia més febles. Va ser en aquell moment quan algú li va empényer el cap endavant. Era el director, que amb un cop de dit sobre els seus cabells rossos li va dir: "Treballa, collons!"