Cercador
Boira
Un relat de: res no és mesquíSobre les meves mans ha caigut l'aigua
que de la pluja han filtrat els teus cabells
i ha mort a la punta dels dits
en gotes penjades de les meves ungles.
I els teus llavis les han besat
entre el tel prim d'una càlida boira
en la que apenes ens distingiem
l'un davant de l'altre.
Les teves mans em palpaven els ulls,
i eren els teus, tan plens de llum...
i jo amb els dits encara amarats
de tendra rosada et fregava l'esquena.
Jugam a confiar que erem nosaltres
fruïnt el plaer de sentir-nos, solament,
en un joc tènue de llums i d'ombres
llegant-nos els cossos en plenitud.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55516 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com