Cercador

Llista categories

Boies

Un relat de: Gaberlungi

Ja no hi ha lluna. Ja no.
No hi ha finestres.
Totes les papallones han fugit.
La llum es desfà i queda el no res.
No hi ha res. No hi ha res.
I en aquesta negror de solitud
navego sense cap contacte.
Suro en la tenebra sense anar enlloc.
Doncs no hi ha lloc on anar.
A les fosques et pressento
transitant immòbil.
Tan perplex com jo.

I no puc volar.
I no puc pujar més.
I no puc desplaçar-me.
Però no caic.
Em mantinc
en suspensió.
A la espera
de qui sap què.
En un estat
provisional.
Es això,
la vida?

Comentaris

Afegir comentari

No sé...[Ofensiu]
onatge | 28-08-2009 | Valoració: 10
No sé ben bé què és la vida, o hi ha moltes maneres d'entendre la vida. Però el que tu d'escrius jo diria que no és ben bé vida...
De tota manera allibera't de les pedres del camí, deixa les tempestes passades ran de camí, la trisesa no la guardis en almívar, somia amb ulls oberts, fes-te lleugera, escolta el silenci, i respira el teu eco interior... Sempre hi ha una lluna, i cada foscor té la seva flama i cada foc el seu caliu... Tota la força està dintre teu. Escolta la cançó de la teva respiració, quina meravella! En aquestes "Boies" no hi amarris la teva barca... Tu i només tu ets més important que totes aquestes boies, elles també són passatgeres... Obre els ulls i el cor i veuràs un món ple de colors.

Salut.
onatge