Des de l'ombra

Fes-me un regal. Dóna'm paraules. Igual que jo et vaig donar les meves quan les necessitaves. Ajuda'm ara a mi, que vaig néixer només per ajudar-te. Que et vaig fer avançar un pas quan tu no podies seguir endavant. No m'oblidis, ara. Necessito de les teves paraules per sobreviure.
Saps prou bé que només ens tenim l'una a l'altra. La flor i l'ombra; la memòria. I l'ombra mai podrà sortir del bosc. Però no deixis que t'enfonsin, no. Renaixem de la cendra, una vegada i una altra. Ens regenerem, i anem de la mà, caminant de puntes per sobre els versos. Escolta'm. Et xiuxiuejo contes a cau d'orella... Torna a somniar, flor nova...