Calla!

No! No cridis. No ploris. Calla!
Compadeix-te de mi i no em turmentis amb els teus udols! No et vull escoltar més. Enfonsa't, amaga't, gemega endins i tanca't. Tanca't, asserena't, i dóna'm repòs.
Ressona en silenci, quedament, i no et delatis. Deixa'm! Permet que et confongui amb un neguit transitori, una estrella fugaç, un impuls, un còdol de riu!... i no em tornaré a embolicar en el teu desori de passions...
T'he sigut fidel, i m'hi he llançat cegament quan m'ho has demanat... però ja no et puc creure. No, no diguis res! No et vull sentir. Ja no vull sentir res més. No m'encenguis la pell, no em frissis amb emocions, no em facis córrer la sang… Encongeix-te, i fes petita la teva presencia, perquè el teu lament m'aclapara. Em fas mal, em fas mal, i necessito respirar… I no em vinguis amb paraules d'amor, no, sisplau! M'has enganyat massa vegades... I no em xiuxiuegis despropòsits, que ja no confio en tu... Perquè m'enredes, m'arrossegues per la voràgine dels sentiments i em fas patir… Així que ara calla! No pretenguis que et segueixi un altre cop... que amb aquest dolor agut no puc avançar. No em puc permetre el sofriment d'un altre desengany... que ja no ho suportaria... Que ara estic ferida, i em cal un cor dur, i tu... tu ets massa tendre, i el teu clam em turmenta...
Calla! sisplau... Ara només calla... batega fluixet i no, no ploris més, cor meu!