Blau

Quin cel tan blau avui...
tant que sembla negre.
Sí que somric,
tinc l'ànima blava...
i de tan blava no la veig,
la confonc:
no la trobo
ni la sento.

Un blau que apaga
estrelles,
que m'usurpa la lluna
i escup el cor,
amb despreci... i, també, humiliació.

Un ocell de foc
guarda les ninetes negres
dels ulls blaus.
I, no ho vol, però em crema
quan bat les ales...

Presoner de guàrdies,
encadenat al silenci...
l'ocell de foc també
somnia...

i no pot volar
més enllà de l'esfera (blava)
(petita i senzilla)
que estanca la vida (blava)
dels meus ulls.

Quin cel tan blau, avui!
quin fossar blau
per consolar les aigües tristes!

3.12.04