Cercador
BIBLIOTECA MUSEU VICTOR BALAGUER I CIRERA, VILANOVA I LA GELTRÚ, EL GARRAF
Un relat de: Antonio Mora Vergés Vilanova i la Geltrú no forma part dels destins turístics d’alcohol, sol, platja i excessos, i té alhora elements patrimonials molt singulars que li permetrien optar a rebre un ‘turisme de qualitat’.
Ho comentàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, en ocasió d’una curtíssima visita – que volem repetir – en la que entre d’altres llocs visitàvem la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i Cirera.
Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912), va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881.
L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889).
L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana.
Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919).
Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per Josep Maria Miró i Guibernau ( Vilanova i la Geltrú 24 de març de 1889 - Barcelona , 05-04-1966 )
L’any 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós Monsonís, reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura.
L’any 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament.
Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres re restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Antonio Bonet i Correa.
Del singularíssim edifici sobresurt una llanterna en forma de cúpula semiesfèrica amb tambor cilíndric damunt d’una base octogonal. La façana principal és simètrica. Presenta un pòrtic d'accés centrat, amb frontó circular amb relleus. Als costats s'obren finestres dobles allindades i separades per pilastres acabades en capitells campaniformes que recorren tota la façana.
La imatge escultòrica de l'arquebisbe Francesc Armanyà i Font (Vilanova i la Geltrú 1718 - Tarragona 1803), obra de Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927) es va col•locar l'any 1887. La del poeta Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - 16 d'agost de 1833), obra de Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922)m s'instal•làva sis anys després.
La Biblioteca Museu , que Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 - Madrid 1901) , va llegar a Vilanova i la Geltrú l'any 1900, acull una col•lecció d'obres d'art i més de 22.000 volums.
Ho comentàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, en ocasió d’una curtíssima visita – que volem repetir – en la que entre d’altres llocs visitàvem la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i Cirera.
Francesc Gumà i Ferran (Vilanova i la Geltrú, 27 de març de 1833 – 16 de desembre de 1912), va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881.
L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889).
L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana.
Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés i Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1919).
Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per Josep Maria Miró i Guibernau ( Vilanova i la Geltrú 24 de març de 1889 - Barcelona , 05-04-1966 )
L’any 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós Monsonís, reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura.
L’any 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament.
Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres re restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Antonio Bonet i Correa.
Del singularíssim edifici sobresurt una llanterna en forma de cúpula semiesfèrica amb tambor cilíndric damunt d’una base octogonal. La façana principal és simètrica. Presenta un pòrtic d'accés centrat, amb frontó circular amb relleus. Als costats s'obren finestres dobles allindades i separades per pilastres acabades en capitells campaniformes que recorren tota la façana.
La imatge escultòrica de l'arquebisbe Francesc Armanyà i Font (Vilanova i la Geltrú 1718 - Tarragona 1803), obra de Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927) es va col•locar l'any 1887. La del poeta Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - 16 d'agost de 1833), obra de Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922)m s'instal•làva sis anys després.
La Biblioteca Museu , que Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona 1824 - Madrid 1901) , va llegar a Vilanova i la Geltrú l'any 1900, acull una col•lecció d'obres d'art i més de 22.000 volums.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.