BARONIAL MANSION CORBERA, OR SANTA MAGDALENA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la que fou ‘ Casa forta, Castell, i/o Palau dels Barons de Corbera de Llobregat’; fem un xic d’història :



El Baró de Corbera, Josep Móra i Solanell (1689-1719), , va veure com l’any 1714, el castell de la baronia fou derruït per Felip V, conegut com ‘ el amigo de los catalanes’ ; sota reclamació i en atenció a que no tenia lloc per emmagatzemar els productes del camp (oli i vi), la parròquia va fer cessió de la Casa de Pelegrins, a la que el Baró, hi va fer construir la planta superior i executar diverses reformes.

Més tard , els papers diuen que ho va fer la parròquia de Corbera, cal pensar però, més en un ‘encabronament’ del rector, en una molt llarga llista de bisbes i cardenals :

Diego de Astorga i Céspedes (1716 - 1720), cardenal
Andrés de Orbe y Larreategui (1720 - 1725)
Bernardo Ximénez de Cascante (1725 - 1730)
Gaspar de Molina y Oviedo (1731 - 1734), procedent del bisbat de Santiago de Cuba, cardenal
Felipe de Aguado y Requejo (1734- 1737)
Francisco del Castillo y Vintimilla (1738 - 1747)
Francisco Díaz Santos del Bullón (1748 - 1750)
Manuel López de Aguirre (1750- 1754)
Ascensi Sales (1755 - 1766)
Josep Climent i Avinent (1766- 1775)
Gabino de Valladares y Mejía (1775- 1794)
Eustaquio de Azara y Media (1794 - 1797), procedent del bisbat d'Eivissa
Pedro Díaz Valdés (1798 - 1807)

El fet es que es va reclamar la devolució a la parròquia , i que el tema va acabar davant dels tribunals Civils, que resolien l'any 1817 a favor del Baró, Antoni Maria de Ramon i de Riquer (1816-1865).



A la mort del darrer Baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet (1903-1948), fou cedit al bisbat de Barcelona pels hereus.

La descripció tècnica ens diu ; edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l'estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l'escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d'arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.

Especial esment mereix la reconstrucció de l'entrada i l'oratori que hi ha a entrada original de la casa, realitzada per l'arquitecte Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com