Balldenit

Un relat de: flordelleida
Balldenit


Fa poc que visc a Can Balldenit. És un casalot reformat, però que conserva l’estructura original, en un poblet d’aquells on no hi ha res; ni botiga ni bar i amb la petita església només oberta ocasionalment. En un sospir he fet complicitat amb l’Elsa, una veïna que em conta llegendes interessantíssimes d’una marededéu trobada i desapareguda i descoberta de nou, al cap de cent anys, al mateix indret…  

Una tarda se’m va acudir preguntar d’on venia el nom de la casa, que llueix vora la portalada, en una rajola pintada a mà:

«Sembla que la va fer construir un que de jove havia estat músic en un poble de Girona. Quan una cosa no li venia de gust, remugava: “Això és pitjor que un ball de nit!” Els músics empren un argot propi: Portar barret, significa estar emprenyat; fer el cargol, és espiar, i un ball de nit, vol dir que un afer és molt pesat. Bàsicament, perquè a les festes majors, els balls de gala començaven passada la mitjanit, després d’una diada de processó, ofici, sardanes, concert, ball de tarda, espectacle i per fi, l’inacabable ball de nit.

»I vet aquí que els veïns es van anar oblidant del nom autèntic i li deien Balldenit! El fill fou el Balldenit jove, la noia va quedar com a Balldenita i els néts ja van marxar i van llogar la casa a forasters que hi passen temporades, com ara tu!»

De vegades, un petit canvi d’hàbits t’ensenya el poc que cal per estar bé. Aquí mateix, per exemple, trobes la pau que necessita una ànima si se sent perillosament feble. Et pots enfortir sense gairebé res més que la pròpia voluntat. 

Viure fora del meu entorn, tastar la foscor i el silenci absolut d’una la nit de lluna nova, sentir la cridòria de les bèsties que es comencen a bellugar quan l’albada ni tan sols s’insinua i el fred sec amorosit per l’escalfor del sol potent, no fa desaparèixer la nostàlgia, que viurà amb mi per sempre, però la transforma, embolicant-me suaument, com els enyorats balls de nit i els bons músics que, des de dalt, em miren somrients.

Comentaris

  • el llenguatge dels músics[Ofensiu]
    Atlantis | 07-02-2024

    L’origen dels noms son molt interessants de descobrir. Tots tenen una història. M’ha agradat aquesta i m’has fet descobrir l’argot dels músics ( no sé si és cert o no).
    Un relat bonic i amb un final, ple d’enyorança.

  • Fer-te teu un espai...[Ofensiu]
    llpages | 07-02-2024 | Valoració: 10

    passa per conèixer la seva història. Un relat molt reeixit per la curiositat de saber més d'una casa que t'acull. Enhorabona!

  • Un nom[Ofensiu]
    Prou bé | 06-02-2024

    Un nom bonic i ben trobat com el teu pseudònim.
    El relat és descriptiu i introspectiu alhora i això li dóna un sentit especial.
    Sort.
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

flordelleida

1 Relats

5 Comentaris

156 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor