Avui pujaré a un tren

Avui pujaré a un tren. No sé a quin. I, la veritat, tampoc m'importa. A qualsevol. No sé on aniré a parar. I, la veritat, m'és indiferent. A qualsevol lloc. Només sé que vull marxar d'aquí. Allunyar-me de tot això. Allunyar-me del dolor d'haver-te de veure a diari i no poder-te acariciar. Allunyar-me de les ganes frustrades d'oblidar-te. Allunyar-me d'aquí és l'únic que em pot fer feliç.

Avui pujaré a un tren. Des del moment en que el tren comenci a desplaçar-se per les vies, seré lliure. Podré començar una nova vida. Nous amics. Nous amors. Una vida on tu no hi seràs. Una vida on ja no em farà nosa haver-te estimat. Allunyar-me d'aquí és l'únic que em pot fer feliç.

Avui pujaré a un tren. No em despediré de ningú. Només deixaré aquest relat a la teva bústia, perquè sàpigues que ningú t'estimarà mai com t'he estimat jo. Perquè sàpigues que ets el culpable de la meva fugida. Perquè sàpigues que no em tornaràs a veure mai més. Ni jo a tu. No ens tornarem a veure. Mai. Allunyar-me d'aquí és l'únic que em pot fer feliç.

Avui pujaré a un tren. Adéu. És un adéu per sempre, sí. Allunyar-me d'aquí és l'únic que em pot fer feliç.