Avui hi ets i demà no hi ets.

Un relat de: Pere Florit Oreneta
Avui hi ets i demà no hi ets.

Ho vaig pensar quan em varen dir que ja no hi era, una cavil·lació massa simple per a una personalitat tan barroca com la meva. Ningú havia sabut explicar-me ni el com ni el perquè de la seva absència i això feia més fàcils els meus pensaments. És perquè no hi ha sigut mai, vaig continuar, immersa en la meva mania de pensar. Aquesta darrera anotació mental em va tranquil·litzar, feia més fàcil el possible comiat. Per què haig d'ocupar la meva eina de barrinar en disquisicions sobre una existència que no em va ni em ve? Aquest darrer efluvi intel·lectual em va amoïnar. Si no m'afecta, com és que començo a fer servir el mateix vocabulari ampul·lós i inútil? Era evident que començava a posar-me nerviosa per una fotesa que mai dels mais m'havia de preocupar. Em vaig mirar la mà. Tenia les puntes dels dits, els palpissos, humits i lluents. Aquesta visió va trencar el fil enutjós del meu magí i va tornar a enfilar-me en l'excitació que m'havia portat a jeure al sofà. Sort que ja m'havia tret les calcetes i no havia de perdre-hi temps. Fent ús dels automatismes tan practicats, vaig fer lliscar la mà sobre el mont de Venus. Amb el palmell començava a acariciar-lo quan em va distreure el contacte aspre dels fins palpissos dels dits amb els pèls del parrús que feia dies que havia rasurat i tornaven a créixer. Òndia, vaig exclamar enfadada, deixa't de cabòries i ves per feina! Em vaig fer cas i els dits varen avançar cap al tall, obriren amb suavitat els llavis i, relliscant per la humitat hi entraren amb un moviment circular. Mmmm.. em vaig sentir mormolar mentre notava l'escalforeta de costum. Persistint en el moviment circular vaig fer pujar els dits cap al botonet. Abans que hi arribessin vaig percebre la desaparició de l'excitació. Els vaig aturar. El pensament que temia em va esclatar al cap com un obús. El meu desig també desapareixerà sense saber ni el com ni el perquè de la seva absència. Se'm varen negar els ulls.

Comentaris

  • molt ben explicat[Ofensiu]
    Noia Targarina | 20-09-2022 | Valoració: 10

    Bona tarda,

    És un relat molt bent explicat i et dona que pensar en el demà.

    I et fa reflexionar !

    una abraçada.

    Noia Targarina

  • Pensaments tortuosos....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 19-09-2022 | Valoració: 10

    que de vegades no ens deixen tranquils.
    Un relat molt ben redactat i valgui la redundancia, és per refexionar. O potser millor, acceptar i deixar passar.

    M'ha agradat molt Pere.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Tot passarà?[Ofensiu]
    llpages | 18-09-2022

    Crec que sí. Imperis de tot tipus, empreses multinacionals, etc... També el plaer, l'elasticitat física, la memòria, la rauxa, etc... Potser el que més m'afecta no és el pas inexorable del temps, sinó la velocitat amb què ho fa a mesura que ens anem posant anys. Bona reflexió amb una originalitat d'exposició que m'ha agradat.

  • Tot desapareix?[Ofensiu]
    Prou bé | 18-09-2022

    Quants dols!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pere Florit Oreneta

Pere Florit Oreneta

1 Relats

4 Comentaris

113 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:

Últims relats de l'autor