avui em sento... fusta

" Potser hi veus
éssers com arbres."

- XULIO RICARDO TRIGO -

Gran poeta, te'l recomano.
Salut i força!

FAX

melancòlic, trist, oblidat, gris... un poema tendre, després de tot. El dia que l'arbre se sent fusta, ha de enfonsar una mica més les seves arrels per cercar l'aigua de la vida (jejeje). Què maco, m'ha agradat molt el teu poema, diria que ha estat escrit en un moment "d'aquells"... petonassos!!

el Sol, un petit raig que ens enlluerni i ens faci reviscolar, sortint d'aquest estat d'hibernació que de vegades ens cobreix i ens aclapara.

Sort que la foscor mai és per sempre.
Els teus versos piquen material dur com el marbre i en sorgeixen belles figures.


petons.

gypsy

la primavera

És un poema preciós, amb una sonoritat extraordinària. Transmet una sensació conjunta d'espera: la del sol, la de la fulla verda, la d'algun fet que canviï la monotonia de l'arbre i de qui s'està assegut a sota. Realment tens una sensibilitat especial per a la poesia, Capdelin. Però, si m'ho permets, et diré que hi ha una estrofa que em fa nosa: (Ombra per a què, per a qui?) Aquesta pregunta enmig d'afirmacions tan contundents, trenca el ritme. El poema, segons la meva opinió, no la necessita. Ara bé, jo sóc consumidora compulsiva de poesia, però no pas poeta.

esperant
com jo,
assegut sota
d'ell,

una fulla verda,
una mossegada
de sol,
una mirada tendra

Què maco!
Espera que li dediquin una mirada sols per ell i que s'adonin de lo bell que és... tant ell com el teu poema!
1 Ptó