AVANÇ O RETROCÈS EN LA ESPÈCIE ?

Vaig a expossar la meva opinió davant el problema de la clonació, un ‘'avanç'' científic que en un principi va revolucionar el món, però que molt aviat el va dividir en dos.
La clonació porta practicant-se des dels anys 30 amb éssers dels regnes animal i vegetal; peró ès a l'any 97 que s'aconsegueix el naixement de l'ovella Dolly, la clonació en tota la seva essència.
Cap a l'any 2002, exactament el 26 de desembre la fundadora de l'empresa Clonaid s'atreveix a clonar un humà; nou dies després anuncien el naixement del segon nadó clonat, peró en cap dels dos casos han aportat proves sobre el naixement.
La clonació ha suposat una gran revolució en el mon científic, però, és en realitat un avanç o un retrocés en el procés evolutiu de l'home ?
La clonació podria solucionar el problema d'algunes parelles que sofreixen esterilitat, així podrien tenir fills amb la mateixa informació que un dels pares, però si això s'arribés a fer, què passaria amb els milions de nens i nenes al món, que busquen un pare i una mare? Es clar que no tota la població que no pogués tenir fills recorrerien a la clonació, però la gran majoria si; això faria que molts dels nens que haurien de ser adoptats, no ho siguesin i així deixar-los en unes condicions infrahumanes.
És una manipulació radical de la naturalesa humana, és una forma de jugar amb una persona; ja que podries fer - la mes intel·ligent, mes atractiva, elegir el seu sexe, el color dels ulls, etc.
Una altra de les conseqüències de la clonació es trencar els esquemes familiars, trencaríem el vincle fonamental de la societat: la família; per exemple: una dona podria ser la germana bessona de la seva mare; no tenir pare biològic i ser filla del seu avi.
Però aquí no acaba, que sería de la dignitat d'un ésser que ha arribat al món com a ‘'còpia'' d'un altre ? i que seria toparte amb el teu clon ? seria molt desagradable per a una persona topar-se am algú idèntic que ella.
A part d'això, la clonació humana es una causa molt clara d'una ciència sense valors i del malestar de la nostra civilització amb nosaltres mateixos, ja que hem d'acceptar-nos tal i com som, no pensar en millorar el nostre aspecte físic, saber acceptar quina es la nostra hora i no voler clonar-nos per poder tenir una altra vida i viure-hi mes temps i millor que l'anterior.
A més a més deixant de banda el que he dit, podríem trobar el pitjor de tot d'aquest tema, imaginem -nos algun científic que se li gira el cap i es dedica a clonar a Hitler, Bin Laden, Saddam Hussein, terroristes suïcides, etc.
Que passaria ? es clar que al fer una clonació només es clona el ADN, el caràcter esta condicionat pel material genètic, per això qui fes aquestes clonacions tindria molt clar perquè els vol, doncs faría el possible perquè s'assemblessin als veritables. En aquestes línies intento dir el mateix que va dir un científic valencià: ‘' CLONAR HUMANS ÉS, A MÉS D'UNA BARBARITAT, UNA TONTERÍA COM UNA CASA, JA QUE SUPOSA UN GRAN RETROCÈS EN AQUESTA ESPÈCIE''.