Quan el passat ja no hi és.

Un relat de: shine

Vàrem fer un esbós del destí,
amb anhel d'estrelles
com esferes d'escuma blanca.
Éssers màgics amb èxit.
Nuus i gairebé sense paraules,
vàrem escoltar les pases del camí.
Nereida i Nàiada ens guiaren cap a les seves misterioses aigües.
Poc a poc els meus pasos es van alentir,
tot seguit, els teus.
Ja no escoltem junts el camí.
Les estrelles es despengen de l'espai
i l'escuma ara és grisa.
Tots els éssers han perdut l'èxit.
Escoltes les passes de la nimfa sobre el teu camí,
jo, sobre el meu.
A l'est quedarà l'àncora del teu record, sempre.
I en un cau la memòria de tots els nostres dies, que algun dia tornarem a reviure !

Comentaris

  • ummm...![Ofensiu]
    Capdelin | 30-09-2005 | Valoració: 10

    com has canviat des dels darrers poemes que t'havia llegit... com has madurat... t'has tornat més profunda, rica en vocabulari i expressions poètiques... que m'han deixat ben sorprès positivament parlant...
    l'important no és el passat que de vegades tant ens preocupa... l'important és aquest estel que encara brilla i enlluerna ulls d'esperança... hi ha tants camins per seguir encara...!
    un petó i una abraçada immensa!!!

l´Autor

Foto de perfil de shine

shine

24 Relats

64 Comentaris

33118 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
CALLADAMENT

Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol


** Per si algú vol xerrar una estoneta:



urgell38@hotmail.com