AVALL

Em vaig ensorrar, queia,
entre estelles i ossos,
entre plors desesperats,
quan vaig sentir que cridaven:
"Avall!"
"Més avall!"

I seguia caient,
donant voltes i voltes,
entre aspres cendres,
i crits mutilats,
"Avall!"
"Més avall!"

En espiral rodant,
en tèrbols remolins,
de trossos i fragments,
de resquills i gemecs,
"Avall!"
"Més avall!"

Entre runes i ruïnes,
udol-ants plors,
a través de l'asfíxia,
l'horror, del misteri,
més enllà de l'alè,
de la llum i del record.

"Avall!"
"Més avall!"