Abans

Abans, el teu nom,
atrapat entre els meus llavis solitaris,
condemnats a la set del teu record.

Abans, el teu petó,
fruit beneït de la teva boca,
porta de les meves il•lusions.

Abans, jo,
sense tu, sense ser jo després de tu,
ignorant de passions i secret.

Abans, un record,
teranyina elèctrica dels meus sentits,
somriure silenciós d'allò que hem fet.

Abans, el teu cos,
camp etern de les meves guerres perdudes,
aire de la meva pell, del meu tacte asfixiat.

Abans, un silenci,
quan no existies,
quan no em sentia viu.

Abans, un sospir i després ...