Cercador
SER UN MATEIX
Un relat de: amillas49- Compartir:
Hi ha persones que només viuen en funció del que diuen i fan els altres, i només per obtenir un vistiplau i així poder entrar en el seu cercle d'amistats, sent a més i gairebé sempre un cercle tancat, en què predomina l'ego i la prepotència; són gent acostumades a mirar per sobre l'espatlla, creient-se superiors als seus conciutadans.
Hi ha altres, que per contra, viuen immersos en el més absolut anonimat, gent que no fan res per la seva pròpia satisfacció personal, i que amb el pas del temps se senten buits, sols, i fins a cert punt inútils. Han de pensar, i donar-se a ells mateixos permís per obrir-se, i viure la vida amb autenticitat, és a dir, ser un mateix, amb defectes i virtuts, però sempre ser nosaltres i no voler imitar i identificar-nos amb el que no som.
El tresor més espectacular que ens va donar la creació, va ser el lliure albir, ser nosaltres, amb les nostres habilitats i capacitats, i assumint les conseqüències de cada acte. El timó de la vida es nostre, fem-lo servir en cada moment de la nostra existència, som únics per saber el que volem i cap a on volem anar.
Segurament ens sentirem perduts, i ens trobarem en una cruïlla en certs moments, sense saber quin camí prendre, és llavors, quan haurem de prendre les nostres pròpies decisions, siguin erràtiques o no, però només així aprendrem, ens caurem en més d'una ocasió, és veritat, però seran els nostres errors i ens tornarem a aixecar.
En conclusió, siguem nosaltres mateixos i prenguem les nostres pròpies decisions i accions, no permetem que altres ho facin per nosaltres, fem que aquestes siguin fruit del que creiem i pensem, és a dir, allò que són els nostres valors. En una paraula ¡SER UN MATEIX!
Hi ha altres, que per contra, viuen immersos en el més absolut anonimat, gent que no fan res per la seva pròpia satisfacció personal, i que amb el pas del temps se senten buits, sols, i fins a cert punt inútils. Han de pensar, i donar-se a ells mateixos permís per obrir-se, i viure la vida amb autenticitat, és a dir, ser un mateix, amb defectes i virtuts, però sempre ser nosaltres i no voler imitar i identificar-nos amb el que no som.
El tresor més espectacular que ens va donar la creació, va ser el lliure albir, ser nosaltres, amb les nostres habilitats i capacitats, i assumint les conseqüències de cada acte. El timó de la vida es nostre, fem-lo servir en cada moment de la nostra existència, som únics per saber el que volem i cap a on volem anar.
Segurament ens sentirem perduts, i ens trobarem en una cruïlla en certs moments, sense saber quin camí prendre, és llavors, quan haurem de prendre les nostres pròpies decisions, siguin erràtiques o no, però només així aprendrem, ens caurem en més d'una ocasió, és veritat, però seran els nostres errors i ens tornarem a aixecar.
En conclusió, siguem nosaltres mateixos i prenguem les nostres pròpies decisions i accions, no permetem que altres ho facin per nosaltres, fem que aquestes siguin fruit del que creiem i pensem, és a dir, allò que són els nostres valors. En una paraula ¡SER UN MATEIX!
