Ausculti'm doctor

Un relat de: Red Pèrill

-Ausculti'm doctor..

-Digui'm digui'm...

-el got ple o buit
bemoll o sostingut...
només canvia... la muda, doctor?

-Petits foradets ...
el just
per seguir un rastre difús que...

SIIIIII!!! ...el rastre d'una ganyota microfusa
... si, si, la vec clara i fugaç... IMMORTAL

(ulls vidriosos)

s'escapa...

...tot just
sóc a punt d'atrapar-la...

La papallona... dorm... en un càlid-oscopi
foragitada damunt d'un niu damunt de brànqu-i-es
damunt de cims llunyans de reverberació generosa...
Metrònom a 80 la negra, doctor?

-Digui'm?

-La planyadera...

Plany-im, plany-mE, doctor...

deixi'm que em curi i...
llasorens...
podria acompanyar-la a fer un vol entre enzimbreres breres breres...
...però necessitaria...
un parell de sucs de taronja i una banyera a punto de sal, gràcies...
no em voldria pas desfer a mitja gruta
ai la bruta
que em falta l'alè tot just encaro l'esgraó d'enfren-te...

...puesto que ví quemar naves más allá de Orion...
...olí a napalm por la mañana...
sin haber auscultado
mi corazón
para saber...
si estaba realmente preparado...

------------------------------------------------------------

-A vegades... somio que sóc en un estanc multicolor, sap?...
Floto i renéixo en bombolles de licor de menta, tendres, liles, grisoldes...

Una sensació fetal... que no fatal...
El caos de les esmeraldes...
Una mica com el temps a gust de cadascú... Una sanefa de coloraines a cada petjada...
a cada glop d'aire...


{i el doctor brodava una llàgrima perla, descregut en l'última de les utopies...
i sobre el seu epitafi, moria lentament en aquell precís instant...)



* * *

(recuerde doctor... que el lirismo no le gane la partida a su espíritu científico...)

-Ausculti'm doctor....

-Digui'm digui'm...

-Planyime...

-Faltaria menys...

- ...

-Vostè, el què li passa, és que està una mica ido...

-Moooooooolt bé doctor mooooooooooooooooolt bé...

(enfatitzant) (aplaussus)

Es nota que té estudis vosté...

Les fintes... la manera com encara...
Aquest lleuger moviment de canell... per llimar el temps...
QUAN SE LI ASSECA LA GOLA...
mentre el rellotge guspira... i jo faig veure que embadaleixo...

Em regalaria aket diploma groguenc per decorar l'inodoro, que fa un xic de fredor?

-Me'n faria una vaga idea...

-Però...
les idees vagues...
no són... al cap i a la fi..
res més que això.... vagues idees...
Tanmateix......

I la pressió doctor?

-Contralta, contralta...

-És clar, vosté no ho entén...
El pes de tot un poble, de tota una història al darrere, sap?
Res a veure amb un pinçament a l'esquena,
amb un esguinç primaveral...
Valga'm Cristu... (sospir)
Me'n dona un calo d'aquesta herba miraculosa doctor?

-Mares trufes que no n'estossinis... i m'omplis de capellans i s'armi un ciri de cal Banyeta...

-Però jo la necessito doctor... Vosté em pot comprendre...
És la meva llum, el meu rosari, la meva aurora...

-Me'n faig creus... me'n faig creus...
perfectament planyible, perfectament plausible
donat l'estat en què es troba Orion respecte a la lluna en aquest precís instant irrepetible...

-Un ciri doctor?

(... el silenci es féra etern... contant ambdós la tríada del vals de Viena,
el respinguell fred de l'onada impossible
que els xopava els turmells...)

Aqui la compta (enrera) senyors...

-Me'l paga el carajillo doctor? no hai cobrat del paru encara...

Comentaris

  • ginebre | 21-02-2007

    el volia tornar a recordar aquest, Red Pèrill, aquest dies que hem parlat de Blade Runner pel fòrum.
    Genial, preciósa conversa, de desesperança. Amb amb aquest to surrealista i distret, però profund.
    Fins aviat!

  • m'ha impressionat[Ofensiu]
    monsvariats | 11-10-2006 | Valoració: 10

    ostres,ostres, ostres, no soc de gaires comentaris pero es bonissim, prometo seguir llegin-te