Cercador
Assassinat d'un amor
Un relat de: llibertària- Compartir:
És per mi el teu silenci, un ganivet,
que m'atravessar les entranyes.
La punta afilada em va perforant el cor,
fins que queda un forat on s'escolen sentiments.
Que tu boig d'egoisme,
amb la mirada perduda al superiorisme
llepes la sang que raja de la fulla,
enverinant-la amb el que
un dia van ser uns llavis de sucre.
Observes apàtic,
la meva anima violada.
La sang, la teva insensibilitat, el dolor i els fets
s'han mesclat en l'odi,
empestant el flaire d'estima
que algun dia vaig sentir.
Ara el meu cos podrit,
se'l mengen els cucs afamats per el turment.
Sembren el fàstic sobre el cadàver mort,
mentre tu, el meu assassí
viu sobre un jaç entre altres vides,
algunes entre els seus braços ardents.
Comentaris
-
un pel heavy, no trobes?[Ofensiu]FRAN's | 13-09-2004 | Valoració: 8
poema forsa sadic, xo suposo k lucasio su valdria (alguna trencada d relacio). com a poema sta mol be , ma agradat forsa
-
versos afilats com dalles![Ofensiu]BARBABLAVA | 12-09-2004 | Valoració: 9
Hola llibertària (mola el pseudònim), el teu poema m'ha sobtat, a part de que està elegantment escrit amb aquella mescla de subversivitat i íl·luminació, també pel fet que sembla la continuació, o millor dit la resposta a l'últim poema que he escrit en aquesta web, "VETLLA".
Si no fos perquè m'he llegit la teva biografia, sospitaria que et coneixo. Però no és així.
M'agraden els teus versos homicides, o suïcides en aquest cas.
Per cert no deixes que els cucs et corquin en vida. Encara que ara estigues moribunda, tranquil·la, tiraràs endavant! La poesia t'hi ajudarà!
Valoració mitja: 8.67
