Arribar a la HORA

Bones reflexions Joan.

Sempre cal conèixer bé el motiu, a vegades hi ha coses que s'escapen del propi control. En tot cas, si és recorrent, és important valorar perdre el temps a on ja no toca, encara que dolgui. A vegades s'insiteix on l'interès ja no és mutuu.

Endavant i segueix amb aquestes reflexions, si t'animes, tot llegint d'altres relats i amb una 'infusió de menta'!!! Bon dilluns i bon estiu, Joan.

Bona vesprada, Joan: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Il·lumines la meua vida". M'alegre que t'haja agradat.

Et comente que he estat dues setmanes de vacances, fa uns dies. És per això que no he anat llegint-te els altres relats anteriors.

Cordialment.
Ens llegim.

I també per a gestionar la teua frase "ARRIBAR ABANS DE L'HORA" CONVINGUDA". Així que m'has fet reflexionar el concepte de saber "l'hora" per a estar amb bona "puntualitat".
A veure, cal ser sempre "puntual", això està clar, mentre que siga possible, naturalment. Si és "impossible", cal ser responsable.
Ja en tinc un nou relat.
Cordialment.

Per a mi , no sé puntual és una clara falta de respecte. És una qüestió ineludible, si no hi ha un bon motiu. Les excuses no em serveixen, em treu de polleguera.

Molt bé Joan.

Rosa.

M’han agradat molt les reflexions que fas al voltant de la puntualitat. Trobo que sí, que és un gran acord de respecte entre dues persones arribar a l’hora convinguda. Una forta abraçada, Joan,
Aleix

A veure, Joan, en una frase dius: "Arribar a l'hora es un deure a complir i un dret a reclamar pels qui pateixen la manca de puntualitat", però més endavant llegeixo: "El compromís no es ser puntual, sinó el compliment d'un acord de fer quelcom junts, en un determinat moment, acceptat i convingut." Aleshores, en què quedem? la puntualitat és un deure o bé és una excusa per quedar? Cal ser puntuals? O ja s'entén que sempre hi ha un marge en l'hora d'arribada? Agraït per l'aclariment!