Ara, set

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

IMPULS
No sé com va passar. Va ser tot tan ràpid. Com un obrir i tancar d'ulls. No hi havia cap raó per fer-ho, de veritat. No us en sabria dir cap motiu. Només fou un pensament, com una llambregada. Per això vaig titular així el relat: Impuls.

MUSEU
Estava allà, al mig de la sala, palplantada, amb un nen de fusta als braços. Certament, el seu esguard no et deixava indiferent. Per la seva mirada, hauries dit que era una dona trista, sola, ofesa i maltractada. En realitat només era una estàtua medieval de fusta pintada, força malmesa pels corcs.

OOOH!
Una exclamació va trencar el silenci de l'estança. Uns religiosos que visitaven el museu van escoltar un comentari d'un altre visitant. Un comentari que ells van considerar irreverent. Ofesos, es van posar a increpar despiatadament l'autor de l'ofensa. Una mica més i arriben a les mans! Total per haver parlat d'una estàtua de fusta que hi havia al mig de la sala.

EL REVISOR
Aquell paio era com un armari, amb una cara de mala llet que feia por. Duia les ulleres de sol damunt del cap, i tenia el posat del perdonavides que està de tornada de tot. A ningú no li va estranyar, quan va arribar el revisor, que l'home no traiés els peus de damunt del seient de davant. El revisor, en arribar al seu seient, es va treure la gorra, es va eixugar el front i va passar de llarg, previsor, com si no el veiés. És que el tiu feia por de veritat, saps?

IMMOBLES
Disposem d'un local molt cèntric, ideal per a tot tipus de negoci. També tenim pisos d'alt estànding a la part alta, cases aparellades i solars per a construir. Nosaltres només preguntavem si podiem acampar al parc, al costat de l'arbreda.

IRREVERENT
Abatut, va estendre el gros cartró damunt la vorera. Arrecerat darrera la columna que li feia de capçalera, es va posar a dormir. Primer va somiar que visitava un museu, i que es barallava amb uns capellans vestits de negre amb bavero blanc, i després que anava en un tren on ningú no li deia res per posar els peus al seient del davant i que es comprava una casa a la vora d'un parc. També va somiar amb una estàtua de fusta corcada. -Maleït siguis, -li van dir els capellans --Fins i tot en somnis has de ser irreverent!

COMPTE ENRERA
-…dotze, onze, deu -Se t'està acabant el temps! -…nou, vuit, set -Se t'està acabant! -…sis, cinc, quatre -Afanya't! -…tres, dos, un, zero.
-Llàstima!, per poc no he pogut acabar el relat a temps.

Comentaris

  • El foraster[Ofensiu]

    El foraster camina sol. Quan truca a la porta la mestressa li respon: -Ja l'he llegit aquest. És de l'Ambrós.

  • un relat més[Ofensiu]

    COMENTARIS

    Acabava de llegir set minirelats del miquel. Estava, com quan vaig llegir "Amb el meu permís", una mica atordit per les variacions temàtiques. Però d'alguna manera satisfet. Era innovació, i la innovació sempre té aquell puntet d'atracció tan especial.
    La biblioteca de la Facultat de Dret de la UB s'estava buidant per moments. Això semblava conferir-me una aura de creixent tranquil·litat. Tranquil·litat que em convidava a seguir llegint...

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

193459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla