Ara només hi ha sinistra

Estem a les acaballes d'un procés electoral en el que una vegada més, s'usa i abusa d'aquesta terminologia caduca, d'esquerres, de dretes, i algun encara ho embolica afegint progressista.

Quan comença aquest sistema de representació únicament tenen dret a votar, els propietaris , i aquelles persones que paguen matricula, - metges, notaris, apotecaris, advocats,... - avui en diem llicència fiscal de l'antiga matricula; en el món rural aleshores hi havia encara, tot i que en clar declivi potència econòmica, els treballadors no tenien cap dret, i els propietaris no tenien cap deure - més o menys com avui succeeix a l'anomenat 3er món - ; a les ciutats, els gremis anaven adquirint una gran importància, econòmica i social, i volíem que la seva veu tingues pes, en les decisions que des de la Monarquia Absoluta i Criminal s'adoptaven. En el mon urbà, aleshores els treballadors no tenien cap dret, i els propietaris no tenien cap deure. En el parlament els representants dels opressors del món rural s'assentaven a la dreta, i els representants dels opressors urbans a l'esquerra. Aquí neix, aquesta simbologia, tant citada sobretot pels representants de partits que sorgirien segles més tard.

Els Anarquistes, bàsicament d'àmbit urbà, van tenir una vida breu; els Comunistes, també d'àmbit urbà, els farien desaparèixer ben aviat; la mateixa sort - mala sort - tindrien els treballadors del camp, vist que era complicat aplicar el comunisme al món rural, es va decidir eliminar-lo, i així tindríem un dels crims contra la humanitat, que començaria a posar el Record Guinnes de la vilesa moral, a nivells difícils d'assolir. El comunisme, un cop implantant el Partit Únic va dur a terme, barbaritats en tots els àmbits que només els segles ens deixaran copsar.

El Feixisme, també d'àmbit urbà, va evolucionar ràpidament cap al Partit Únic, i no sense esforços va aconseguir emular les vileses del Comunistes, de forma que uns i altres, tenen l'immens honor de ser citats entre els més perversos assassins de la nostra espècie.

El Comunisme s'aniria treien del damunt totes les pells rasposes i peludes, per tal de semblar-se a l'avia en el conte de la Caputxeta Vermella; vindrien primer les denominacions, Socialistes, enlloc de Comunistes, i continuarien les renuncies, al leninisme, al marxisme , a.... en algun moment ha semblat que caldria batejar-lo de nou, ara amb el nom de Partit Comunista del Nen Jesús !

El Feixisme, un cop mort els seus màxims dirigents, ha sabut fer el que s'anomena " canvi de camisa " de forma que avui és fàcil trobar-los en qualsevol Partit.

Els missatges que envien els diferents portaveus, tenen una mateixa música de fons, els interessa només obtenir el recolzament de Barcelona i la rodalia, perquè malviuen aquí, quasi el 80% dels possibles votants. Així, quan s'atura un tren de rodalies, tenim un problema, i quan a la Catalunya interior, no hi ha cap transport públic, tenim un dèficit que caldrà corregir, però quan ?. Quan s'ensorra un edifici al Carmel, tenim un problema MOLT GREU, però l'ensorrament maliciosament provocat en l'extracció de potasses, a tota la conca del Cardener, és una qüestió menor que certament caldrà corregir, però quan ?. Vosaltres teniu més exemples que podreu anar afegint a la llista, però un infart de miocardi a Barcelona i rodalies, te un índex de sobrevivença molt elevat, i un infart de miocardi a la Cerdanya, a l'alt Urgell, a les Garrigues, a la Segarra, a .... en la majoria de casos és una sentència a mort.

Van fer una norma l'any 1978, que diu coses curioses: tots som iguals, tothom te dret a una vivenda digna, .... tot i que fa patir, fora bo, que tornéssim a llegir aquesta norma, anomenada Constitució, i demanar desprès als uns i als altres, a la sinistra que practica una política baixa en democràcia, i a la que diu ser demòcrata fins a la medul·la, per quina raó, passats llargament els 25 anys des de la seva aprovació, la lletra de la Constitució no s'aplica a la vida diària dels ciutadans.

Fa por pensar que progressista sigui únicament un sistema d'eliminació física, que els permeti desfer-se de nosaltres sense haver-se d'embrutar les mans.

© Antonio Mora Vergés