Aquesta nit he vist la lluna

Aquesta nit he vist la lluna. Sí, el mateix cos celeste que ens acompanya de nit i de dia, malgrat ho faci amb timidesa.
Aquesta nit he vist la lluna i de nou, els meus ulls s'han banyat entre els mars de llàgrimes que lànguidament han caigut davall la meva galta. He sentit el meu cos tremolar de ràbia, de por... Potser esperava les paraules d'algú, una carícia, un somriure, uns braços on poder llençar-me sense tenir la certesa de no caure. Però era el meu moment, era jo, el meu ego... I la lluna. He estat jo mateixa qui he escollit aquest moment, la soledat, la calma, el rebuf del vent sobre les fulles dels arbres.
El dia no havia estat res més que la mateixa rutina de sempre, però avui, aquell foc que sempre he dut dins, aquell a qui he guardat com un tresor amb pany i clau, cremava amb força. De nou sentia fúria sobre mi mateixa, culpa, ofuscació, neguit...
La meva mirada es mantenia ferma a la lluna mentre, amb cada llàgrima, li demanava poder tornar a somriure. Ésser capaç de permetre'm cinc minuts per observar el meu rostre al mirall, per sobre del fatídic record del meu passat, sense estar pendent dels fracassos d'aquest i sense estar tremolant per les meves profecies catastròfiques. Ésser capaç de sentir amor, respecte i tendresa vers la meva persona; estimar-me.
La nit ha seguit el seu curs, cada hora, cada minut... Mentre atordida pensava amb la meva persona, amb la meva manera d'actuar... I així, han passat els minuts i amb aquests les hores, fins que el sol ha començat a obsequiar-me amb el primer raig de llum. Un dia més o, un nou dia? una nova oportunitat per deixar d'imaginar móns idíl·lics per en realitat, recordar les paraules que algú, ja cansada, em repeteix contínuament: alliberar-me, comprendre que sóc una persona i com a tal, de la mateixa manera que tinc els meus deures, també fer ús dels meus drets. Comprendre que un somriure, una rialla cap a mi mateixa és la meva heroïna; aquella que s'enfronta als desafiaments de dia i em rescata de les presons, sovint, fruit de la meva cordura, cada nit, i de nou, m'ofereix poder gaudir de la venustat de la lluna.