Cercador
Aquells diumenges d'estiu
Un relat de: Trobador- Compartir:
Aquells diumenges d'estiu...
Raigs de sol que s'entrelluquen per la finestra tancada,
rialles furtives que s'escolen des del llit estan,
corregudes juganeres que ressonen al pis de dalt,
la flaire suau del dinar a punt de servir.
Aquells diumenges d'estiu...
Partits interminables de futbol a la plaça,
ràpides excursions en bicicleta al riu,
discussions supèrflues tot berenant,
baralles innocents al final de la tarda.
Aquells diumenges d'estiu...
Compartint junts el pedrís de pedra
nits senceres mirant els estels
somiant desperts en ja ser grans,
en mil coses que feríem...
Aquells diumenges d'estiu...
Quan somiar encara era possible
amb la innocència a flor de pell,
quan somiar encara era possible
aquells diumenges d'estiu...
Comentaris
-
M'agrada la nostàlgica i al'hora[Ofensiu]blaumar | 14-08-2005
sensual descripció del que sents i del que recordes.
M'agarda perque jo també ho he pogut sentir. Merci
-
Ei, Trobador![Ofensiu]Ze Pequeño | 10-08-2005 | Valoració: 8
Quin anàlisi més preciós has fet dels diumenges d'estiu. Hi ha moltes coses que m'han fet recordar els diumenges quan jo era una nena, i anava amb el meu pare a veure el futbol de barri del poble on vivia.
O altres diumenges, quan la mare preparava el dinar i, en llevar-me, la flaire del plat omplia la casa.
No sé quina era la teva intenció en fer aquest poema, però a mí m'ha semblat sumament melancòlic. Em trasnporta a altres èpoques, quan vivia el diumenge com un dia especial. Era com tenir un dia sencer per mí per davant, per fer el que volgués i gaudir-lo.
De totes maneres, sigui com sigui, m'ha semblat preciós i et felicito.
Una abraçada.
Salz.