Apunts d'història (primera hora)

Un relat de: Tiamat

Els origens de la confrontació.

a. Les primeres baralles entre els dos amics.
Hi havia una vegada, en una escola, dos nens que eren molt diferents l'un de l'altre (URSS i EUA), però que es van fer amics perquè un altre nen (Hitler) volia agafar-los molt de pati (Europa) i després no tenien espai per jugar. Però com que en el fons no s'avenien gaire, doncs van començar a firmar coses per no enfadar-se. A més, com que junts tenien molta força, ja veien que guanyarien el nen dolent, i per això van començar a repartir-se el pati. Primer van quedar a Teherán, però no es decidien per quin tros de pati seria de cadascun, i l'únic en què van estar d'acord és que un nen agafaria el tros de l'esquerra i l'altre entraria per la dreta, amb tot de barcos i avions de paper (desembarc de Normandia), encara que hi havia un nen que ja no era gaire popular (Gran Bretanya) que s'ho mirava i no hi estava d'acord, però es va haver de callar. Quan ja estaven apunt de guanyar, van anar a Yalta a xerrar altre cop, i van dividir-se el pati segons els trossos que havien guanyat, tot i que continuava quedant la pista de bàsquet (Polònia), que no sabien massa què fer-ne, i un dels nens (Truman) deixava fer una mica el que volia a l'altre (Stalin), perquè aquest li havia promés que picaria a un nen nou que li robava l'esmorzar (Japó). I finalment, quan ja havien guanyat, van quedar a Postdam i després sí que s'ho van repartir tot, la pista de bàsquet, i també el tros de pati que el nen dolent del principi deia que era el lloc més maco (Alemanya). Els nens que eren diferents ja no eren gaire amics, però encara hi havia el dolent que robava l'esmorzar. Però un dels nens ja havia agafat molt de tros de la banda dreta del pati (URSS), i l'altre va tirar tot de boles de fang (bombes atòmiques) al nen de l'esmorzar (Hiroshima i Nagasaki), i es van enfadar.

b. La consolidació dels blocs en el pati.
El nen de la dreta, que es deia Sovi, va començar a fer amics amb els nens que vivien a la vora del nen de l'esquerra, que es deia Eui (que subtil que sóc...), i aquest es va enfadar, perquè clar, no volia quedar-se sense amics. Per exemple, hi havia en Tito (Yugoslavia) que al final es va enfadar una mica amb tots, i un nen grec, que tenia una crisi interior i al final es va fer més amic de l'Eui (guerra civil de Grècia).
Hi havia un tros de pati (Iran) on feien fang (petroli), i un altre que hi havies de passar si volies anar al lavabo (Turquia: mediterrani/mar negre), per això en Sovi i l'Eui volien que fos seu, perquè si es feien pipi a sobre (o coses pitjors) la seva mare els renyava. En Sovi es va enfadar amb els nens que estaven amb el fang, perquè sempre en donaven més a l'Eui que a ell, però això va fer enfadar a l'Eui també, perquè es va pensar que en Sovi ho feia perquè no se l'estimava i no pogués fer casetes de fang.
L'Eui tenia una mica de por que en Sovi fes més amics, i per això va agafar un tall d'acer (teló d'acer) que va trobar pel terra i l'anava portant per davant d'en Sovi quan s'acostava als seus amics, i va dir que era una doctrina de contenció, tot i que no entenia massa les paraules, però sonaven bé.
També va fer que els seus amics no es parlessin ni canviessin cromos amb en Sovi, i va dir-ne doctrina Truman, que era un superheroi que li agradava molt. En Sovi va posar-se trist perquè ell volia amics, a més també volia una doctrina, i en va dir Zdanov, perquè li feia gràcia el nom i veure que l'Eui no sabia pronunciar-ho bé, i va dir que era un imperialista que ho volia tot per ell, i li va fer una llengota, i l'Eui encara es va enfadar més.

c. La ruptura.
Hi va haver dues coses però, que van fer que s'enfadessin encara més. Tots els nens del pati (Europa) havien donat moltes caniques (diners) a l'Eui perquè els ajudés, i ara no en tenien i estaven tristos, i l'Eui va fer venir un pallasso que es deia Marshall (Pla Marshall..) perquè els en donés de noves, però en Sovi es va pensar que ho feia perquè així ell es quedaria sense amics, i no va deixar que els del seu tros de pati agafessin cap canica, i va fer venir un altre pallasso que es deia Molotov, que l'acompanyava en Comecon, que els regalava caramels enlloc de caniques. Però l'amic Tito (Yugoslavia) va agafar les caniques del pallasso Marshall.
Una altra de les coses que van fer que s'enfadessin més, va ser que hi havia quatre nens jugant al tros de pati preferit del nen dolent dolent del principi (Berlin), i com que n'hi havia tres que tenien caniques i l'altre caramels, no podien jugar junts, i això no li va agradar a en Sovi, que va fer que no arribessin els bollycaos als tres nens de les caniques (bloqueig de Berlin). Però l'Eui els n'enviava amb avions de paper, perquè sinó anaven decandits a classe, i va dir que si en Sovi n'agafava algun per quedar-se amb el cromo, li tiraria boles de fang (bombes atòmiques). Es pensava que així en Sovi s'espantaria, però aquest va anar a un raconet i també va aprendre a fer boles de fang.

d. Els blocs del pati.
Al principi de l'hora del pati l'Eui mai es posava en els assumptes dels altres, però ara es preocupava molt pels seus amics, i va deixar d'aïllar-se (política d'aïllament). Va inventar-se un club que es deia OTAN, per tots els que els agradessin els superherois de còmic, i es van prometre que sempre sempre s'ajudarien si en Sovi o els de la seva colla en picaven un. En Sovi també volia el seu club, i va fer-ne un que es deia Varsòvia (pacte de Varsòvia), per tots els que els agradés en Harry Potter, a més, tenia por que l'Eui fes el mateix que havia fet el nen dolent dolent del principi i li agafés el seu tros de pati. L'Eui va veure un tros de pati que encara no havia empipat ningú i va dir que en seria el protector (America), i van fer un altre club encara, que es deia de Rio (pacte de Rio), perquè els agradava molt la cançó de la Macarena, i feia que quan un fan de la Macarena es volgués fer amic d'en Sovi, anés algú i li fes la trabanqueta.

I fins aquí la primera hora del pati.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

682304 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.