Aprendre't

Un relat de: Guspira

Fora visc, dins somio,
les nits les somio, i les visc,
endins i enfora,
els dies els dormo
i amb els estels desperto.

Amb el blau m'enlairo,
abans cel, que mar freda;
amb el groc em perdo,
que em cura la cervesa
i no em deixa tirar enrera.

Vetllo els somnis, els que vulguin,
desperto el cor, sense voler,
batega lentament, ja fa un temps,
i em preocupa no saber...
aprendre a tornar a estimar.

Comentaris

  • S'apren de nou[Ofensiu]
    angie | 13-11-2005

    Estimar és com anar amb bicicleta, no s'oblida mai. I si com dius al teu poema, tens somnis, aquests et duran de la mà per a aconseguir aquest anhelat aprenentatge.
    Un poema carregat de sentiments per a dur a la motxilla en el camí de la vida.

  • segur[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 10-11-2005

    que en sabràs....
    i respecte al poema....
    impressionant, guspi...
    en serio, els versos adients, les paraules posades de la millor manera...
    has inventat una nova forma de poesia... la més sincera....
    petons!
    Sílvia