Anys perduts, anys guanyats

Un relat de: La Banyeta del badiu

Tota la tarda havíem estat passejant, amunt i avall, com tots els enamorats del poble.
Parlàvem de mil coses i tot em feia gràcia, reia per tot. Estava enamorada. Era tan feliç!.

Vam seure en un banc de la Rambla , cara al mar, em vas agafar les mans .
En un to de veu molt greu i solemne em vas dir :
-Maria, ja saps que cada quinze dies tinc el meu fill els caps de setmana, doncs bé..., ahir al tornar-lo a casa de la seva mare, em va dir : "Papà, jo vull sortir només amb tu i no vull que vingui la Maria. Papà, tu no t´estimes a la Maria, oi ?. Jo no vull que tu te l'estimis !. jo no vull compartir-te amb ningú.
Si la Maria torna a venir amb nosaltres, jo li diré a la mama que no vull passar els caps de setmana amb tu. Tu no em veuràs més i JO NO T'ESTIMARE! "-.

Després de dir-me aixó, vas abaixar els ulls i em vas deixar les mans...

Jo, que feia uns minuts que havia estat la dona més feliç del mòn !. El cap rodaba, tot rodaba al meu entorn, en un esforç vaig dir:
-Ja sé que el més important del món per tu és el teu fill, és molt comprensible que estigui gelós de mi, però... què vols fer amb nosaltres ?.

- Ara, dotze anys després d'aixó que ens va passar, vens a mi "perdudament enamorat".

La teva ex-dona al cap de poc temps de deixar-nos de veure, es va casar amb un altre i va tenir un altre fill.

El teu fill va seguir sortint amb tu tots els caps de setmana que li tocaven.
S'ha fet grand, ha trobat una noia , viu amb ella en un àtic pagat per tu.En un carrer molt a prop de casa de la seva mare, " la teva ex". Ara no el veus mai, ell ja te la seva vida resolta i ni s'enrecorda de tu.

- Dius que en tots aquets anys no m'has oblidat, que sempre m'has estimat, però que el primer era el teu fill.
Però... no t'has aturat mai a pensar amb el meu sacrifici?.
Ara no vens per amor, no,vens per solitud, t'has quedat sol.
Dotze anys!!!. Anys perduts anys guanyats... No "amor ", no... ARA NO!.

A la llunyania se sentien les alegres notes d'una sardana.







Comentaris

  • Quin coratge[Ofensiu]
    Màndalf | 06-02-2006

    que em fa venir aquesta història.

    Està clar que no se l'estimava ni la segona ni la primera vegada. Només desitjo que ella n'hagués trobat un altre per ballar sardanes, no?

    Salut

l´Autor

Foto de perfil de La Banyeta del badiu

La Banyeta del badiu

150 Relats

452 Comentaris

179937 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Badalonina de soca-rel.
Amb ànima de Palamosina.

web. importans per mi :

www.hospitalitat.org
Ajuda al nostre proïsme sensa paternalisme.

www.altarriba.org
www.protectoramataro.org

Ajuda als amics de 4 potes, ens estiment desinteresadament, Ells també tenen sentiments. :-)


M.Pilar Rovirosa i Sánchez.
- La Banyeta del badiu -