Cercador
Antifaç
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Gairebé sense adonar-se'n llença una mirada de nen, de nen innocent i al traslluir la seva debilitat endureix les faccions gairebé amb violència.
Un somriure burlesc guaita dislocant-se. La mà jove prem el puny amb força com mesurant el nivell d'adrenalina. Mossega una burilla mig apagada, apurada al màxim, i amb una veu ronca murmura.
Paraules atrevides, però quin cos tan fràgil amaguen, quins ulls tan primerencs aparenten ésser durs, quins passos més insegurs cobreixen aquestes botes massa grans.
Per sobre de la jaqueta de cuir, palpa la certesa del tall metàl·lic que el fa sentir encara més home.
Poc importa per on surt el sol, o si la nit es banya d'estels, si avui és el seu aniversari o si han florit els primers ametllers.
I seguirà despertant un altre dia, sense veure més enllà de la punta del nas. Amb la seva solitud sense declarar, potser jugui a fabricar ocells lliures, només de paper i deixi voleiar el seu cor de nen, per guardar-lo de nou a la caixa fort, tancat i barrat junt a la sensibilitat que hi viu segrestada.
Es vestirà de recel i sortirà una nit darrera l'altra, disfressat d'home dur i autosuficient.
Fins que un vespre que potser no arribi mai, mostri la seva ànima al mirall i sense recular ni un sol pas, per fi gosi mirar-la. Llavors de ben segur seria un primer pas, per de mica en mica poder acceptar-se.
Comentaris
-
D'alguna manera,[Ofensiu]BARBABLAVA | 28-12-2004 | Valoració: 10
m'hi he sentit identificat (suposo que molta gent hi ha passat). De totes maneres, i tot i que soni molt fàcil dir-ho, crec que una immensa part de la culpa de que la majoria de joves necessitin aquesta cuirassa, la té la merda de societat en què vivim. Perquè la gent que sap captar les essències (per suposat t'incloc a tu), s'adona que hi ha gent que amaga un gran potencial rera la seva mirada... Sensibilitat, creativitat, tendresa... però que potser (com dius tu) mai acabaran de treure, perquè hi ha gent al seu entorn desprovista d'aquesta sensibilitat, creativitat, tendresa que d'alguna manera intentarà menjar-se'ls.
Això es fa més patent en aquesta època de final de la infantesa i principi de la adolescència, en què el més dur o el més "pillo" és el que triomfa. I aquest contrast que dius tu entre la innocència i aquesta rudesa tan apresa i artificial, quasi fa por.
Però bé, no deixa de ser un reflex de com està muntada la societat, on qui crida més fort (encara que cridi mentides) és qui més es fa escoltar, per desgràcia... -
m'agradaria força[Ofensiu]Lavínia | 28-12-2004
que aquest noi de la jaqueta de cuir, de la navalla, de la mirada provocadora, però insegur i jove (massa potser) que té tota la vida per endavant, s'acabés acceptant.
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644594 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")