Anomalia

Un relat de: AVERROIS
No vol seguir a aquests homes, però el collar que porta al coll no li deixa cap més opció. El sol fet de dubtar fa que una descarrega elèctrica recorri tot el seu cos fent-lo caure al terra. Fa tan sols dos dies estaven junts amb els seus companys i de cop els han separat dels altres.
La Lena és una de les “anomalies” com els diuen en algunes esferes del nou govern i “smalls” com els anomenen la resta de la societat...
A finals del segle XXI i portats per una febre de genetisme incontrolat, els científics van començar a investigar i a millorar el que hauria d’arribar a ser el “ser humà perfecte”. Però després de dos-cents anys, l’evolució de la investigació va anar per indrets que no s’haurien pensat mai i al costat de sers completament perfectes van aparèixer de tant en tant “els smalls” sers de dimensions reduïdes que per això els van anomenar d’aquesta manera. Però, què havia produït aquesta anomalia? La natura s’havia venjat del home i se’n havia rigut a la cara?
L’evolució dels fetus era perfecta, naixien perfectes i evolucionaven perfectes fins que als vuit anys d’edat, sense saber perquè, deixaven de créixer.
En segles anteriors ja havien permès la interrupció dels embarassos i ara en la nova època, els fetus no eren gestats per cap ser humà sinó per “incubadores” i les malformacions i aberracions produïdes per noves investigacions també havien estat eliminades silenciosament. Però hi havia aquesta nova anomalia que posava en peu de guerra moltes associacions. Unes a favor dels “smalls” i d’altres en contra. Els primers esgrimien que eren ser humans com els altres i no es podia fer distincions. Si havia estat un error dels científics no podien esborrar-ho com si res hagués passat, hauria estat un sacrilegi. I per altra banda els segons cridaven més alt i deien que en una societat tan perfecte no hi havia cabuda pels “smalls” doncs tan sols els feien recordar que el ser humà no era tan “perfecte” com es pensaven.
El segle XXIV va ser de contínues lluites legals per definir d’una vegada com s’haurien de catalogar aquells petits sers. A mitjans de segle, ja no els deien humans, tan sols “smalls” i a finals del mateix la legislació va sortir a la llum. Els que els havien defensat ja no tenien res a dir la “Llei” estava dictada.
Al no poder saber fins als vuit anys qui seria “small” i qui no, havia retardat el que ja es veia a venir, l’eliminació total de la malformació, tal com la van arribar a anomenar. Però el ser humà oblida ràpidament els seus errors i l’eliminació en cobert dels “petits” va ser també oblidada.
Perquè no hi haguessin consciències intranquil·les els nou nascuts no eren presentats en societat fins els nou anys. Això treia remordiments a tots. “En la ignorància està la felicitat”...
Ara la Lena es dirigeix a la seva eliminació. Ella i molts d’altres com ella, caminen en doble fila per un dels passadissos de la Gran Central que els portarà a la Cambra dels Somnis. No entén res, no sap a on els porten i el perquè d’aquest collar que tan sols els produeix dolor. Al final del passadís una gran porta s’obra lentament. Sense dir res els fan entrar a dins una gran sala plena de llum. Un cop dins la porta es tanca darrera seu. Amuntegats com besties els uns es miren al altres amb el rostre ple de tristesa i de por. La Lena pot escoltar un suau xiulet que ve de les parets i el sostre de la sala. Una olor de flors els envolta. Un minut després, el terra s’obre i els cossos inanimats de dos mil “smalls” són llançats a la incineradora.
En el món hi ha deu milions de “Grans Centrals” i en elles, neixen i creixen els que després de nou anys seran anomenats “humans”. Però al mateix temps també hi desapareixen més de tres milions de “smalls” cada any...

Tres segles després i els científics s’han adonat que els perfectes cada cop són menys fèrtils. El seu esperma s’està degradant any rere any. Al observar el que passava han mantingut en vida uns quants dels “smalls” per investigar amb ells i els experiments ha obtingut el resultat de que la seva fertilitat és increïble. Malauradament les inseminacions amb el seu esperma només creen altres “smalls”.
Els científics han fet càlculs de que en tres generacions la seva raça de “perfectes” serà aniquilada. Molt a disgust, en algunes “Grans Centrals” han deixat l’eliminació dels “smalls”. Ells seran el futur, o ells, o no hi haurà res que recordi als ser humà. S’han creat ciutats senceres aïllades de la resta del món, ningú pot saber que existeixen. No hi ha volta enrere i quan la Societat Perfecte agonitzi, l’últim científic deixarà en llibertat la nova raça.
La Natura s’havia avançat al que era irremeiable creant un nou ser, encara que pels perfectes semblés una aberració.
Mentrestant la Societat Perfecta viu tranquil·la pensant que els “smalls” han estat eradicats totalment, però no saben que la seva fi està propera i que el futur del ser humà serà “una anomalia” que volien eliminar.






FI









Comentaris

  • Les bones idees escassegen[Ofensiu]
    Joan Delgado | 28-12-2011 | Valoració: 10

    Un conte fantàstic en qualsevol dels sentits. T'has plantejat la possibilitat de prendre l'argument com a punt de partida d'un relat una mica més complex? Aportes una clau de volta original, a la sempre temptadora representació (des d'un punt de vista literari) del que està per arribar.
    Et felicito pel relat i et desitjo molt bon any.

  • Al pot petit hi ha la bona confitura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-12-2011 | Valoració: 10

    Renoi, quin despertar! M'acabo d'aixecar i ja estic completament despert. No sé si esmorzar una mandarina... és tan petiteta! Potser fa dos-cents anys Napoleó es va menjar una carabassa i mira ara... En fí, un cafè amb llet i prou... Vull continuar amb la consciència tranquil.la. M'ha agradat molt retrobar-te de nou en aquests actes literaris que Déu nos dó. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

354671 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!