Ànima comprada

Un relat de: ArnAu

Bé, ja està fet. Ben mirat, fa quatre dies ben bons que l'he comprada. No volia, però, fer-ho públic abans d'una certa seguretat prudencial. Com diu el company Lluisba, l'especulador d'ànimes és fauna in creixendo. No voldria pas que una animeta en pena es convertís en una ànima penosa. Aclarim, primerament, que es tracta d'un traspàs definitiu, si més no, i així ho acordàrem per mútua part, pel que fa al venedor. Parsimònia, diguem-ho clar, ha mort; viurà, si se li permet, en els ni quatre pedaços mal sargits que deixa a mode de testament. Fou una mort amistosa i estranyament pactada. En taula de fusta vella davant de mirall, un parell de copes de conyac i puros en boca, s'acceptà, com en els bons temps, l'acord verbal. Una càlida encaixada de mans segellà el tracte. Suaument l'home de dins del mirall s'anà difuminant fins només quedar com una pesantor d'ossos i carn. Per contra, servidor s'unflà com la fruita en temps de saó. Notí com una tromba d'aigua m'arrasava els pulmons i el cor se'm desbocà a ritme de polca. Després, després res. O tot. Em va sortir un crit talment com els gossos borden a la nit: ArnAu! Sortí així: amb majúscula intercalada inclosa. El perquè? Bàsicament instintiu, ja dic. I suposo que sí, ben segur, gairebé del tot, un es deu a la carn que l'ha parit i a les vuit o més generacions catalaníssimes que l'han precedit les quals, en bon dia, temps era temps, foren mescla de les sangs morisques i, més enllà, de les altes cúries romanes o dels esclaus a galeres els quals, al seu temps, mamaren llet d'una tropa de peluts paleolítics qui, als inicis del teatret, begueren suc de coco de les mamelles d'una mona que es deia Eva. Un és gràcies als qui foren i és, sobretot, en el nom. ArnAu. Nom de comte despietat i d'altres molles que han anat passant fins que el vent del Temps les ha arraconant a una banda. ArnAu. Vós, erudit bregat, no busquí en la A cap sublimitat brossiana; em vingué així, com les dones pareixen segles ha, com els Meus m'empenyen a viure ara que diuen que són morts. En tot cas, això sí, d'ara endavant i d'acord amb aquesta declaració de principis, mantindrem una casta fidelitat espriuriana als mots. Parsimònia era un llast imperdonable si es volia escriure amb una micona de sang a les venes. Parsimònia deia vostè enlloc del nostrat vós. Parsimònia, per no tenir, no tenia ni accent. Parsimònia l'errava en reencarnar-se "amb" quan s'hauria de reencarnar "en". ArnAu, només faltaria, també s'equivocarà. Ho farà, tanmateix, sobre si mateix. No és que el nom faci la cosa. Simplement que, sense nom, només hi ha cosa.


ArnAu

Vandellòs, 19 de juny de 2008



Comentaris

  • has llegit la meva bio?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 20-08-2008

    Gràcies pels comentaris tècnics, no calia que em puntuessis, si et fixes, la majoria dels que m'han comentat no em valoren, perque saben que no em calen punts, sí comentaris. I lectors.

    Gràcies ArnAu, de totes maneres.

    No et comento el relat, ja que de fet és tan sols un anunci d'auto propaganda, que amb un simple canvi de nom a dins de les teves dades t'estalviava tanta parafernalia.
    Em sap greu no ser més agradable, intento ser coherent en els meus comentaris, però puc equivocar-me, està clar, potser si hauria sortit jo també al relat, t'hauria possat un deu, qui ho sap!

    Una abraçada i ens seguim llegint.

    Ferran

  • Molt divertit... i gràcies per la referència[Ofensiu]
    lluisba | 22-06-2008 | Valoració: 10

    De veritat que m'he divertit molt amb el teu text. Trobar-m'hi aquí referit, a més a més, m'ha agradat ni que sigui per la vanitat petita o grossa que tots duem al damunt.

    Et volia agrair, però, i molt especialment, que em comparis en certa manera al Vicent Andrés Estellés, que em sembla un immens poeta i al qual, possiblement, intento assemblar-m'hi.

    Seguirem comentant-nos!

l´Autor

ArnAu

3 Relats

7 Comentaris

2485 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig nàixer l´abril de 1986 a Vandellòs. Entre d´altres coses, escric; o escric, i altres coses.