Angoixes d'amor

Hem anat massa de pressa i ara hem d'anar a poc a poc frenar-nos, pel bé de tots dos.
Per ara no estic preparada per tenir una nova relació, ni amb tu ni amb ningú.

Tornem com avanç a ser amics i prou. Crec que és la millor solució.

Hauríem de deixar de veure'ns i escriure'ns durant un temps. Així podria posar en clar les meves idees envers a tu.

Ja t'ho han fet passar prou malament com per que ara sigui jo la que et faci mal. No vull fer-te'n, però és que ara... no puc estar amb tu.

No em tinguis rancúnia i perdonem si pots. Donem temps, necessito temps.-

- Estigues tranquil-la, sabré esperar el que faci falta, el temps que calgui. No vull que per aixó et sentis malament.
Només has de saber que et vull i no et voldria perdre, entesos?.-

Aquesta conversa la vaig tenir ara farà dos anys. No vam deixar de veure'ns, però aixó sí, vam frenar.

Poc a poc ell va esperar que jo estigues convençuda i serena per tornar a parlar-me d´amor.

Dia a dia , carta a carta, em vaig adonar que era un home bo i que m'estimava.

Avui hem celebrat el nostre segon any d´amor.


Per tu Vicenç.