Aneu-vos-en en pau!

Vàreu entrar dins meu amb força en una nit d'estiu.Més de dos-cents quilòmetres per carretera ens separàven fins poder-nos trobar. Aquella nit fou especial.Potser us començàrem a forjar dins els nostres cors, unes sensacions especials. El temps se'ns feia curt, les distàncies llarguíssimes i els petons inoblidables.Cada cop que estàvem cara a cara, em dèies que voies repetir-ho. I així durant més de dos anys. Cap de setmana rera cap de setmana.Il·lusions i somnis per un projecte comú en un principi,Desenganys, falsedats i tristestes que mai hauria imaginat per acabar.Dos anys d'autèntica bogeria i perdre el nord mentre heu estat dins nostre.Avui parlo de vosaltres, sentiments.
M'agradeu, em fascineu i us necessito però em feu massa mal.No em voleu correspondre mai.He arribat a pensar que no m'ho mereixo. Em diuen que quan ja no us esperi, llavors vindreu a viure dins del meu cor de forma autèntica i duradera.Em diuen que us recordi i ho faig. Però llavors ploro, enyoro i anhelo. Us agrada veure'm així?Us tinc per entregar-vos als qui ocupen el meu cor, als qui em rodegen.Vau regalar-me molta pau fins que l'heu converit en plor. Avui, us demano defintivament que "Marxeu en pau!".No vull veure'us més. No vull sentir-vos més.Oblideu-me.Vaig donar-vos les gràcies quan vau arribar, ara només us dic que vull que si us plau, caigueu en l'oblit. Marxen en pau, i llavors, i només llavors, donaré gràcies a Déu.