ANCIENNE ÉGLISE DE SAINT PERE AL CEMENTIRI DE SALÀS. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em cridava l’atenció una imatge del Fons Salvany de l’any 1920 , data en la que el Josep Salvany Blanch viatjava fins al Pallars Jussà, i recollia algunes imatges de l’ univers artístic que s’ensorra davant la complicitat i/o la indiferència dels que ‘remenen les cireres, aquí i allà.




Llegia que son les restes de l’església romànica advocada a Sant Pere que fou el temple parroquial, fins que s’alçava la ‘ nova parroquial’ advocada ara a la Marededéu del Coll.

L’antiga església, de la solsamènt en resta la capçalera de tres absis semicirculars, quedava inclosa dins al ‘nou’ cementiri que s’inaugurava l’any 1881.

L'absis central té una finestreta al mig, i les dues absidioles estan buidades al mur, amb ornamentació afegida a l'exterior. al davall de l'absis, tancada, hi ha una cripta per l'enterrament dels rectors de la parròquia de Salàs.
Els carreus de pedra foren utilitzats a les obres del cementiri.

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya Arxiu Gavin )

El cens de 1857 era de 1.318 persones, que seran 929 l’any 1900, i 369 a l’acabament de l’any 2013

La acepción presumible para el gótico SALA sería, según Piel (133 p. 393; 134), la de ‘establecimiento sedentario’, ‘fuego’.

Con la palabra de origen germánico SALA se designó también algún tipo de posesión agrícola, de índole señorial según Prieto Bances (153 p. 188) y, probablemente, origen de los actuales núcleos denominados La Sala (Lla59, Sl), Sala (Ct), Salas (Ll, Sl60), Sales (Cg).