Anarcofornicadors

Uniren sexe i lluita, morbo i visibilitat. “Anarcofornicadors”, aquest fou l’apel•latiu que els atorgà la premsa. Mai s’arribà a saber del cert si es tractava d’un moviment organitzat o, contràriament, si sorgí de l’espontaneïtat. El fet és que poc després de la prohibició del matrimoni entre persones del mateix sexe, a part de nombroses manifestacions, hi va haver un forta onada de cancaneig. Cancaneig en públic i a plena llum del dia.

El més desconcertant per a les autoritats que duien el cas, era que no existia un perfil determinat entre els denominats anarcofornicadors. Hi havia tant homes com dones de totes les edats, plomes i condicions socials. Els aparellaments eren fortuïts, i les còpules, salvatges. Fornicaven com si d’allò en depengués la seva vida, encara que no hi hagués atracció entre els qui ho practicaven. Duets, trios i alguna orgia improvisada. La voluptat esdevinguda protesta.

El govern intentà reprimir-los, però fou en va. Ni les multes ni les detencions feien efecte, més aviat tot el contrari. Com més severes esdevenien les sancions, més s’intensificaven els coits. Per cada membre arrestat en acte de combat, en sorgien vint que s’afegien a la causa, i els activistes presos es masturbaven davant dels seus carcellers com a acte de protesta. Un tsunami d’ira i luxúria es va estendre per tot el país. I així, aquests amants del boicot genital seguiren practicant terrorisme sexual fins que un bon dia, sense saber exactament com, aconseguiren allò pel qual follaven.