ampolla surant en la banyera

a la penombra d'algunes espelmes.
Ideals per guarir-nos d'un món que de vegades ens és estrany...
No, no cal suicidar-se, ni marxar, ni res... tant sols donar-se un bany i mirar-nos una mica més.

M'ha agradat moltíssim perquè m'ha resultat familiar el què hi dius...

Capdelín m'agrada massa el que escrius!!

Una forta abraçada!!

Però en tots els teus poemes em meravellen els finals tan bons que fas. Em semblen fantàstics. Resolen tot el que s'ha estat "tractant" en el poema de forma directa. Un altre cop, el títol m'ha semblat molt original. Mooolts petonets!!!!

laura^^

De vegades sembla que queiem en la turina i això ens incomoda i fa que cerquem fora o dins altres camins, altres percepcions.

tal com deixes entreveure, és dins de nosaltres, en la veu interior que ens parla, on moltes vegades trobem respostes a alguna de les infinites preguntes.

Capdelín gràcies pels teus comentaris tan amables i afectuosos. la teva generositat t'obrirà més portes de les que et penses, potser. mereixes ser molt, molt feliç. Una abraçada!

genials, els teus versos, com sempre... aquell petit futur que no s'escola pel forat de l'aigua?
Endavant, doncs....i que no sigui ressacós!!!
una abraçada!