Amor vermell

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó
Saps, he tornat
per refer la meva vida
poc a poc cada dia
per enfortir el meu cor
perqueè et vull demostrar
que també se somriure
que també jo vull viure
i oblidar el teu amor

Saps, he sigut
Com l’infant que demana
Una joguina a la mare
i el que li dona no ho és
Però ell segueix jugant
I és tard quan se’n adona
Que allò que té no és de broma
I no pot jugar més.

Saps, he cregut
Que ja mai podria
Saludar un nou dia
Que sempre seria fosc
Però ara ja puc
Mirar el sol cara a cara
Com l’infant a la mare
Per omplir-la de goig

El teu amor és d’un vermell molt fort
Com la sang, com la vida,
com la carn, com el cor, Si
Però a les flors vermelles
també els hi arriba la tardor
S’arruguen, s’assequen, cauen i ja s’han mort.

Saps, ja he pogut
Riure una altra vegada
I aixecar amunt la cara
I deixar de plorar
I oblidar que he sigut
Un ninot de guinyol
Un xicot qualsevol
El caprici d’una altra.

Comentaris

  • L’amor vibra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-09-2024 | Valoració: 10

    L’amor és la gran bèstia del nostre interior, la tracció d’unes cèl·lules per unes altres cèl·lules, el no entendre moltes coses i deixar-se anar. L’amor, el gran tema de la poesia. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Prou bé | 16-09-2024

    Poema punyent. Dolor, desesperança i fe en el futur amb un somriure.
    Bon poema.
    Amb total cordialitat