Amor perdut

Un relat de: Marc Freixas
.. i no havies previst
aquella circumstància inesborrable
de tenir les seves mans magnífiques
gravades al rostre pur de la bellesa i de l'amor...

--era precís el seu record--

La teva llàgrima viva
és tristesa desbordada
per saber la pèrdua del tacte
damunt la pell freda
de qui mai més en rebràs l'escalfor.

Comentaris

  • Preciós poema de l'amor perdut[Ofensiu]
    bloodymaruja | 04-11-2012

    Poema magnífic que descriu en pocs versos la tristesa de l'amor perdut, Preciós!

  • Aquest m'ha agradat tot[Ofensiu]
    Atlantis | 04-11-2012

    La certesa de la pérdua de l'amor i de la pérdua del tacte, ja que fisicament fa mal la seva absència. Molt ben dit, amb pocs versos ben trobats.

    Abraçada

  • Tristesa desbordada,record,mans fredes.[Ofensiu]
    Xunxi | 03-11-2012 | Valoració: 10


    En un breu poema m’has fet sentir aquesta tristesa desbordada, es difícil donar la profunditat en pocs versos a un sentiment tan punyent, i tu ho has fet.

  • La mà freda[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-11-2012 | Valoració: 10

    L'amor perdut i la mà freda resta sola, sense braç on uni´r-se i viure. Poques paraules del poeta, les necessàries per a reflectir aquest instant del tacte i l'amor, l'amor perdut, la lletra permanent. Un magnífic poema Marc. I una abraçada.

    Aleix

  • Lacerant[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 02-11-2012 | Valoració: 10

    Sentiment d’una pèrdua que deixa darrere seu l’enyor del tacte de les mans estimades.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821054 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.