Cercador
amor a tothora
Un relat de: Capdelin- Compartir:
T'estimo
a les 10, a les 11, a les 12,
fins i tot els dies de pluja.
Però...
a les 6, a les 7, a les 8
te'n vas amb les teves coses
i t'odio amb la meitat de l'ull
que guardo per a mi.
Després...
tornes a les 9, a les 10, a les 11,
noto el teu genoll en el meu
ventre i desapareixem els dos
quan la son ens separa.
Tots els dies t'estimo i t'odio
irremeiablement
en la densitat de les paraules
prohibides
i sota el ganivet que penja dels
nostres caps... enamorats.
Qui pot estimar-te menys
... que jo?
Comentaris
-
Qui pot estimar-te menys que jo?[Ofensiu]indefinida | 16-09-2006
M'ha encantat aquesta pregunta, bonica pregunta.
-
tan boig com l'amor[Ofensiu]blaumar | 18-09-2005
i tan directa com tot el que escrius. Enhorabona
-
Com diu inadaptats..[Ofensiu]Orgull_de_classe | 17-09-2005 | Valoració: 10
CAL TROBAR L'EQUILIBRI ENTRE, AMOR, I ODI...
Orgull de classe... -
molt original[Ofensiu]llu6na6 | 17-09-2005 | Valoració: 10
Capdelín, és molt viu el teu poema, molt àgil i molt lluminós, I no sé per què, però el trobo divertit.
Això de... amb la meitat de l'ull
"sota els ganivets que pengen sobre els nostres caps" Sí, la vida, l'amor, no se sap mai com pot acabar . Iaquest risc encara ens fustiga més a continuar cavalcant.
Et felicito de tot cor. Una abraçada!!! -
Ja ho diuen...[Ofensiu]tramuntana | 16-09-2005 | Valoració: 10
L'odi i l'amor moltes vegades conviuen junts. És irremediable, potser. Jo no tinc gaire experiencia...xD!! però bueno.....ja m'arribarà el moment!! fins aleshores seguiré llegin-te i aprenent de les teves paraules.
Molts petons!!
laura^^ -
enamorats..[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10
aix.. els enamorats.. estan amb amor per laltre persona tot el dia, i jo, quan estava enamorada, també tenia una mica de odi, per certes coses que el feien apartar de mi.
Petonets!
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305875 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )