Amics o companys?

Un relat de: NOA

A
ixecar-te cada dia i saber que quan arribaràs a l'institut et trobaràs els teus companys és una de les moltes raons per les quals m'agrada anar a a l'isntitud. Agitar-te, pensar, somiar, disfrutar!

Ets al costat d'un company, el mires, et mira, rius, rieu.

Et toca català, no estàs am ell. No hi pots fer res.

Una, dues, tres hores sense ell!

Et toca música. Ja és el vespre. El mires, et mira, rius, rieu. Mireu l'habitació del costat, la porta està oberta, què feu?
Penseu, us mireu, torneu a riure. S'espereu. No hi ha ningú. Esteu sols, sabeu què fer? T'abraça, t'aixeca la mirada. Se'n riu, tu rius. Ets feliç. T'acarona, et segella els llavis amb un petó. Te'l mires…riu!

Marxa. Et deixa allí. Sola. Pensant! Creus què tot a sigut real ? Pensa, raona, i después digues: Vull què sigui real?

Tu decideixes.

Comentaris

  • Desig: saber i poder scollir.[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 21-04-2009

    És un text farcit de desig, d'aquell desig adolescent que tant fa vibrar les hormones. És senzill i clar, i al acabar amb un "tu decideixes" deixes al lector en una posició còmoda. Saber i poder escollir; això és molt important.

    Una abraçada des de la distància.


    Sergi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

NOA

5 Relats

4 Comentaris

3092 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
M'agrada escriure...plasmar el que sento