Amics o companys?

A
ixecar-te cada dia i saber que quan arribaràs a l'institut et trobaràs els teus companys és una de les moltes raons per les quals m'agrada anar a a l'isntitud. Agitar-te, pensar, somiar, disfrutar!

Ets al costat d'un company, el mires, et mira, rius, rieu.

Et toca català, no estàs am ell. No hi pots fer res.

Una, dues, tres hores sense ell!

Et toca música. Ja és el vespre. El mires, et mira, rius, rieu. Mireu l'habitació del costat, la porta està oberta, què feu?
Penseu, us mireu, torneu a riure. S'espereu. No hi ha ningú. Esteu sols, sabeu què fer? T'abraça, t'aixeca la mirada. Se'n riu, tu rius. Ets feliç. T'acarona, et segella els llavis amb un petó. Te'l mires…riu!

Marxa. Et deixa allí. Sola. Pensant! Creus què tot a sigut real ? Pensa, raona, i después digues: Vull què sigui real?

Tu decideixes.