Cercador
Amics o companys?
Un relat de: NOA- Compartir:
A
ixecar-te cada dia i saber que quan arribaràs a l'institut et trobaràs els teus companys és una de les moltes raons per les quals m'agrada anar a a l'isntitud. Agitar-te, pensar, somiar, disfrutar!
Ets al costat d'un company, el mires, et mira, rius, rieu.
Et toca català, no estàs am ell. No hi pots fer res.
Una, dues, tres hores sense ell!
Et toca música. Ja és el vespre. El mires, et mira, rius, rieu. Mireu l'habitació del costat, la porta està oberta, què feu?
Penseu, us mireu, torneu a riure. S'espereu. No hi ha ningú. Esteu sols, sabeu què fer? T'abraça, t'aixeca la mirada. Se'n riu, tu rius. Ets feliç. T'acarona, et segella els llavis amb un petó. Te'l mires riu!
Marxa. Et deixa allí. Sola. Pensant! Creus què tot a sigut real ? Pensa, raona, i después digues: Vull què sigui real?
Tu decideixes.
Comentaris
-
Desig: saber i poder scollir.[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 21-04-2009
És un text farcit de desig, d'aquell desig adolescent que tant fa vibrar les hormones. És senzill i clar, i al acabar amb un "tu decideixes" deixes al lector en una posició còmoda. Saber i poder escollir; això és molt important.
Una abraçada des de la distància.
Sergi
l´Autor
5 Relats
4 Comentaris
3272 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67