Amb tu

Anit esperant l'hora per anar de farra, tocàvem i cantàvem cançons amb la guitarra, de sobte van començar a sonar les notes de "amb tu" de "lax'n'busto", tu no t'hi vas fixar, però durant la única i última nit que vàrem fer l'amor sonava de fons. La gent s'anava animat i acompanyaven les cordes amb la veu, jo no podia estar allà, sentia que era sota terra i tu a sobre. Aquella cançó em va fer tornar a la memòria un bell record, però també els que intento enterrar amb l'amor. Vaig sortir al balcó, no volia escoltar la cançó, m'arropenjava a la barana fumant un peta mentre mirava el cel estrellat amb els ulls humits amb ganes de desfogar-se, mentre igualment sentia la cançó quan en realitat és preciosa per mi era la més puta. A la ment t'hem vas començar a aparèixer tu i aquella nit a la teva tenda:
Ens anàvem rebolcant per la tenda, d'esquerra a dreta; duia un bikini que feia molta nosa en aquell moment. Les llengües circulaven i vas començar per treure'm la part de dalt; tu sols portaves el banyador. Les teves mans pujaven i baixaven, apretaven i acariciaven; els teus llavis també pujaven i baixaven, fregaven i xuclaven, besaven i llepaven.
Vas seguir per treure'm els texans i la part dessota del bikini. Dos dels teus dits entraven i sortien, acariciaven i jugaven amb el meu sexe, no vaig poder contenir-me el plaer, i em vaig corre, havent-me corregut vas treure els dos ditets ara mollats; la mirada dels teus ulls blaus em feien sentir especial; com em miraves aquell moment és, inoblidable.
Fins a arribar al moment en que vaig anar a parar sobre teu, tu esperant-ho em vas preguntar que què volia fer, vaig recordar que guardaves els condons a una butxaca de la tenda; sense pensar-m'ho els vaig agafar i te'ls vaig passar; no et va faltar temps per ficar-te'n.
Movente sobre meu, dos cossos ardents desitjats de l'altre s'embogiren de plaer. Em vas haver de tapar la boca, hi corria gent per allà a la vora, i tu tant atent em preguntaves si em feies mal i jo creia que eres la persona més dolça.
Quan ja et vas correr dintre meu, en vas sortir mollat de suor i molt cansat. Et tragueres el condo, ara era una cosa llefiscoseta, i allà asseguts nus encara, et fumaves un piti, i jo et mirava com mai he mirat a ningú, que t'estimava com mai havia estimat a ningú i em preguntava que què tenies que m'havies fet canviar tant, però jo sols sabia que t'estimava.
Esperant trucades teves, esperant una paraula agradable de la teva boca, esperant una mica de sinceritat, esperante vaig compendre que sols vaig ser un polvo fàcil. Que tenia que saber jo que sols eres una il·lusió, una fantasia infantil, que la teva polla és molt més important que jo. Que tenia que saber jo que t'havia arribat a estimar tant.
I allà sola al balcó escoltant la cançó, sense poder-ho evitar les llàgrimes em van córrer soles.

"Tu, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ets d´important.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb ningú més.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per sempre d´estar amb tu.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol.

I no cal que facis res, que ja ho fas tot.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d´imaginar
somnis que sé que no arribaran.

Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te'n vas,
te'n vas sol."