Amb música simfònica

Un relat de: Ze Pequeño

Més enllà,
rera les roques,
arrenca'm la mel a mossegades.
Distreu-me els ulls
amb promeses
que mai seran paraula.

No ho sents?
La pell et crida
perquè t'alcis de nou
cap a la vida.

I no importa
si hi ha mans que s'acosten
al nostre pam de terra,
mentre hi hagi una veu
que et reciti versos
les nits de lluna plena,
i et recordi,
amb música simfònica,
que sempre tindré mel
per endolcir-te els llavis.

Comentaris

  • musica[Ofensiu]
    Marc Freixas | 04-12-2010

    ... i la musica
    no desafina amb la teva ploma...

    nomes recita cada paraula simfonica
    amb la complicitat del teu talent
    que et guia sense descans
    a cada nova creacio.


    Felicitats... i gracies per la teva resposta al forum.

  • Felicitats[Ofensiu]
    Melcior | 27-05-2008 | Valoració: 10

    Aquesta mel és musical .
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Ze Pequeño

Ze Pequeño

111 Relats

635 Comentaris

147330 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Agredolça.
Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.


--------------------------------------------------


Em trobareu també a

www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com