Amb la formidable llaçada de la teva força

Per tu que sovint ets un peix, un cigne blanc
un tigre o un cranc
que et deleixes per guaitar, retratar,
engrapar tot allò que ets capaç d'abastar
i romps com l'onada en la platja del teu temps
besant cents de desitjos i entremaliades conquestes.

.......i...........

En el camí,
des de la finestra del tren que et porta
sents el batec del rellotge del cor de la teva vida
que estació a estació vas passant
entre vies de dolç encanteri
per arribar on vols arribar.

Amuntegues empeny, traç tossut i xerrameca potent
i fas mala cara, somrius
o et lamentes quan penses que ningú et sent.

Duus en una mà el cascavell d'alerta
i en l'altre abastes la lluna
entre els tons blaus que et fan tan bonica.

Et veig mentre pico cada lletra
pujar un graó,
d'en mica en mica.

Ja ve la primavera i passaràs un nou portal
capbussan-te en el temps,
el teu temps que prendràs com un regal
amb la formidable llaçada de la teva força.