AMB IL.LUSIÓ

Un relat de: Rafaelmolero



Amb clarió clar voldria titular
aquest poema, per a poder dedicar-lo
efesvecentment al teu cor.

Racionaria la meua invenció
m’entretendria, efectivament,
elaborant somriures d’il.lusió,
però la teua edat de poca solta
m’electritza, em pessigolleja
i em fa tindre fantasia.

El teu temperament trina,
salta d’alegria, exclama la vida,
delira cada instant que passa.

Voldria ser alumne del vent,
per a poder comunicar la teu existència,
dissenyar el teu tarannà,
doncs ets, dolça i deliciosa.

No vull posar el teu nom
perquè és tan senzill que conforta
tota amistat, coneixement,
i és la teua condició de persona.

Quina aventura és conèixer-te,
doncs la teua xerrada és un ventall.




Autor, Rafael Molero



Comentaris

  • Visca l'il·lusió[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-01-2013 | Valoració: 10

    Encantat llegint el teu sensible poema.
    I m'agrada aquesta frase que escrius:
    "Voldria ser alumne del vent,..."
    És molt suggeridora !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.