Cercador
Altres
Un relat de: AVERROISDins l'infern de les grandeses,
els pobres salten al ritme del foc,
tan sols el silenci ocupa el seu lloc
apagant de les animes les tristeses.
Les flames cremen impassibles
els diables remouen les brases,
veient patir a les masses
amb totes les tortures possibles.
Flagel·lats per l'eterna flama,
busquen en el record el seu consol,
però les campanes toquen a dol
per l'anima que pel perdó clama.
Burxen a les animes comdemnades,
amb afilades i crues veritats,
i els refreguen piadoses caritats,
degudament enverinades.
I salten, pateixen,
recorden i ploren,
però no moren.
Comentaris
-
Curiosa[Ofensiu]copernic | 12-02-2006
aquesta poesia sobre l'infern, un tema que no està gaire tocat en aquesta pàgina. Li has sabut donar un to tràgic com correspon a un lloc tan horrorós tal com ens el pinta la mitologia cristiana.
Per cert, felicitats per la teva selecció pels relats 2. Deus estar content. Jo sóc del 58 i m'agradaria molt que em publiquessin. En fi, un altre dia serà. Salut i bona literatura.
l´Autor
405 Relats
932 Comentaris
371008 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.
Què la vida us sigui lleu!
Últims relats de l'autor
- Cada dia una nova vida.
- L'herba es belluga suaument
- Sóc vell!
- Escolto passar els segons
- Tres quarts del camí
- Entre Gran i Petit
- Rebeldia adolescent
- L’origen del bé i del mal
- Quan la bandera oneja al vent II
- Bac de Roda
- Llum i Foscor
- El despertar del infant
- El despertar de l'assassí
- RETORN
- Himne patriòtic