Alguna vegada us han fet estremir?

Un relat de: bolita

Alguna vegada us han fet estremir?

Sí, a mi fa relativament poc... va ser una nit (com no, direu), sé que no era amor, ni enamorament ni res de d'això, no tinc tan clar que fos passió...però em fa estremir.

Us ho explico i ja em direu què per que jo no tinc explicació pel que em va passar... He estat enamorada, he estimat i mai no havia sentit res semblant...encara ara hi penso, no en la persona si no en el fet.

Va ser una nit, fa mesos, a la meva festa de comiat de la feina...uns quants companys de feina vam quedar i vam sortir a sopar (el meu ex estava entre ells per que també és company de feina), com deia, abans que m'interrompés jo mateixa, vam sopar...la idea era anar a la Cibeles a fer la ballaruca...impossible d'entrar-hi, quan ja havíem decidit anar a no se on de la Pl. Reial em vaig trobar en un taxi amb el meu ex, un company de feina i l'amic del company de feina. Quan ja estàvem al lloc on havíem quedat amb l'altre gent, em van trucar per dir que no venien...quina gràcia!!! No m'ho podia creure!!! Que feia jo sortint amb 3 tius i, recordeu un era el meu ex!!!! La nit s'havia anat en orris en un tris.

Tot i així vam entrar al lloc...el meu ex va desaparèixer a la mitja hora sense dir ni ase ni bèstia...perfecte, em quedo amb aquests dos dels que només conec a un per que a l'altre no el conec massa, bé gens. La nit anava empitjorant per moments... i no sé com, però m'ho puc imaginar, les copes, els riures, els comentaris amb doble sentit, el "Ja ha marxat? Ja podem tirar-te els trastos", van anant fent el seu efecte. Els tres vam anar de bar en bar, de vegades ens perdíem i ens tornàvem a trobar sense necessitat de mòbils, aquella nit era la primera que sortia de marxa sense la meva parella (almenys una part de la nit), estava encantada, no passava absolutament res...algun noi se m'apropava i intentava lligar amb mi...amb mi!!! Ja, ja, ja...vaig riure i em vaig sentir molt bé amb mi mateixa.

En el darrer bar no ens van deixar entrar, i no m'estranya per que devíem fer una pinta!!!, eren ben bé les 8 del matí...i, juro que no sé com, em vaig trobar besant a qui tenia al meu costat...Ens vam aturar al mig d'un dels carrers del Gòtic, camí que no crec que pugui tornar a trobar mai...Va ser tant sorprenent que se'm va caure la bossa i tot al terra, em vaig deixar portar tant que no controlava el que feia, vaig obrir els ulls i em vaig trobar la seva cara molt a prop, tant a prop que quasi no la veia...reia i molt. S'havia quedat parat, molt parat, estàvem recolzats a una paret i no hi havia massa del meu cos que no hagués tocat i massa del seu cos que jo no hagués tocat...el que fa l'estiu, la cervesa i les ganes!!! Vaig agafar la meva bossa que encara estava al terra mentre anàvem rient... i vam seguir el que estàvem fent, cada cop més i més calents i més i més excitats...i jo més i més nerviosa!!!
Va aparèixer el seu amic, semblàvem una pel·lícula d'Almodovar!! "Us estimo, us estimo molt!!!"...vam començar a riure (o hauria de dir continuar) , mentre anàvem tots tres agafats (per no caure) cap a la Plaça St. Jaume. Anàvem a agafar el metro...no vam arribar...en passar per la Pl. St. Jaume vam agafar un taxi...bé dos... un per l'amic de l'amic i l'altre per nosaltres...sense saber exactament que fèiem ni per que ho fèiem.

A partir d'aquí...bé a partir de que vam arribar al seu pis, ja era conscient ( o no...) del que passaria i em van començar a entrar els dubtes...a mitja escala em vaig parar...em donava voltes tot i no era només per l'alcohol, tenia una por bàrbara...com si fos la primera vegada, com si no sàpigues que feia. Ell es va seure al meu costat i em va començar a besar de nou...amb tranquil·litat, sense presses, no cal dir que aquestes raons em van convèncer per pujar la resta de les escales.

Sí , ja sé he començat el relat amb un pregunta i encara no l'he respost...tranquils ara vaig.

Va obrir la porta de casa seva, vam passar, vaig girar-me cap a ell mentre tancava la porta, i ell també es va girar...no teníem prou mans per fer el que volíem fer!!! Tocar-nos, besar-nos, treure'ns la roba, ell a mi, jo a ell, ens aturàvem rient, ens agafàvem les mans mentre ens mossegàvem els llavis...i quan em va posar la mà al damunt, ja sense roba....quina sensació...vaig començar a estremir-me, notava per tot el meu cos petites convulsions de plaer...(que no, que no era fred!!!) mai, mai havia sentit que en despullar-me em fessin sentir d'aquesta manera, cada vegada que m'acariciava el coll i baixava per la meva esquena em feia sentir com si fos la primera vegada que descobrís que això em produïa plaer, un plaer suau, tendre, infinit, que em cremava per dintre.

La resta del dia ja us la podeu imaginar, dic dia per que en arribar a casa seva ja eren les 9 del matí, jo he oblidat força coses del que vam fer, però recordo amb molta claredat la sensació d'aquella carícia sobre la meva pell suada, sensible com si tots els nervis estiguessin allà, sota la pell esperant ser tocats, acariciats per un dits que tant semblaven buscar el propi plaer com el meu.

M'he preguntat més d'una vegada per que quan vaig estimar, quan vaig estar enamorada no vaig sentir aquesta esgarrifança...
Algun dia trobaré la resposta...ja us la faré saber... o no..

Comentaris

  • el10cat | 24-11-2005 | Valoració: 8

    si em dones el teu msn l'acceptare de bon grat jeje. El meu és el mateix que el meu nom. el10cat@hot.... espero resposta jeje. un petó.

  • felicitats[Ofensiu]
    el10cat | 22-11-2005 | Valoració: 9

    felicitats. Mol bon relat, faltava explicar una mica de sexe jeje. Segeix aixi i si vols que jo et fasi sentir com et va fer sentir aquell noi nomes tens que avisar-me jaja.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

bolita

5 Relats

7 Comentaris

5720 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer un dia d'estiu del 1973. Sóc bessons segons l'horòscop grec-llatí (o com es digui) i bou segons l'horòscop xinès.
El meu ascendent no el sé, cada cop que li pregunto a ma mare a quina hora vaig néixer em diu una de diferent. Podria ser càncer, donat que les nits de lluna plena em poso força neguitosa, podria ser Taure, donat que sóc una mica...com dir-ho...¿¿caparruda???
La meva educació no ha estat tot lo catalana que podria haver estat...de fet crec que escriure en aquesta pàgina és l'única cosa que faig en català.
Que més dir: llegir, passejar per la muntanya/platja/qualsevol lloc, i des de fa cosa d'un any i una mica més escriure és el que més m'agrada, m'agraden les tardes/nit de tempesta, amb llamps i trons tant si estic a casa meva com si estic mullant-me al carrer.
Tinc més amics dels que puc comptar amb els dits de les mans i estic molt orgullosa de ser amiga de tots ells.
Vaig trobar-vos buscant informació sobre el camí de ronda per internet per que a un dels relats que hi publicàveu sortia anomenat...i m'heu enganxat...