Cercador
Al Metro em passen coses:
Un relat de: bolita- Compartir:
Quin dia nois i noies!!! Tan tranquil·la que estava jo al metro quan he creuat la mirada amb l'home de la meva vida...cosa que des de l'estiu no em passava...
Però que maco!!! Ostres me l'he hagut de mirar dues vegades per no creure que estava somiant!!!
Us recordo que jo pel mati faig una pinta més aviat penosa...ulleres, ulls vermells, cara pàl·lida, més aviat tirant a dormir-me al metro...i si vaig a la feina pensant que no vull anar a la feina... doncs la meva cara no es un retrat perfecte de com sóc jo realment (com sóc jo realment???...Això és una altra història)...com anava dient... en aquell moment m'acaba de llegir unes pàgines del llibre de la Isabel Allende "Paula"...és un d'aquest passatges simpàtics del llibre i m'estava, literalment, rient amb moltes ganes, he sortit del metro pensant que mai de la vida sabré escriure tant bé com aquesta dona i llavors l'he vist....
Alt, l'americana li esqueia la mar de bé, ample d'esquena però no massa, cabell curt, castany clar i ulls color mel.
El meu somriure ha continuat en la meva cara per que em pensava que estava somiant desperta, però no...m'he girat i l'he continuant mirant...efectivament era el noi més atractiu que he vist en ma vida!!!
Segurament ha estat tan descarat que per això ell també m'ha mirat. Primer no crec que s'hagi fixat en que jo el mirava, només s'han creuat les nostres mirades, com em passa amb quasi bé tothom en el metro alguna vegada que altre. Quan he arribat a la seva alçada, me l'he mirat més (uff! Quin bé de Deu a les 8.52 del matí agafant el metro!!!), llavors, ell una mica espantat i una mica sorprès m'ha tornat a mirar, ja es tancaven les portes, l'he fet un somriure encara més ample i, suposo, que gens ni mica encisador...
Pobre noi, no sap que m'ha fet feliç per la resta del dia....
Comentaris
-
Molt interessant...[Ofensiu]Arbequina | 28-09-2006
i divertit.
Divertit, perquè m'he rigut de la manera directa i "desenfadada" de narrar, a més que hi ha uns quants "gags", podríem dir; interessant... perquè a mi, que des de petit sempre m'ha costat comprendre que a les noies els interessin els nois (jo me'ls miro i dic, bah!), això n'és una mostra clara de que estic equivocat. Poc a poc ho vaig copsant... sóc així de estrany.
En fi, m'ha agradat el relat.
Una abraçada.
Arbequina. -
"Pinzellades...[Ofensiu]rnbonet | 09-12-2005
...d'instants", és com anomene a aquestes impressions ocasionals, momentànies.
Suggeridor i molt acceptable el relat. Vaig a per un altre.
PS. Gràcies pel comentari a "Exactament la nit abans que..." T'he deixat un comentari explicatiu al teu comentari. Si vols fer-li una ullada...
Ah! No hi han més part, en aquesta xicoteta narració.
l´Autor
5 Relats
7 Comentaris
6189 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Vaig néixer un dia d'estiu del 1973. Sóc bessons segons l'horòscop grec-llatí (o com es digui) i bou segons l'horòscop xinès.El meu ascendent no el sé, cada cop que li pregunto a ma mare a quina hora vaig néixer em diu una de diferent. Podria ser càncer, donat que les nits de lluna plena em poso força neguitosa, podria ser Taure, donat que sóc una mica...com dir-ho...¿¿caparruda???
La meva educació no ha estat tot lo catalana que podria haver estat...de fet crec que escriure en aquesta pàgina és l'única cosa que faig en català.
Que més dir: llegir, passejar per la muntanya/platja/qualsevol lloc, i des de fa cosa d'un any i una mica més escriure és el que més m'agrada, m'agraden les tardes/nit de tempesta, amb llamps i trons tant si estic a casa meva com si estic mullant-me al carrer.
Tinc més amics dels que puc comptar amb els dits de les mans i estic molt orgullosa de ser amiga de tots ells.
Vaig trobar-vos buscant informació sobre el camí de ronda per internet per que a un dels relats que hi publicàveu sortia anomenat...i m'heu enganxat...